Als anys 1990, només el 4 per cent del conjunt del nomenclàtor dels carrers de Barcelona estaven dedicats a dones. Per tal de corregir tal desequilibri, es va optar per que, amb major quantitat, els nous espais públics fossin dedicats a personalitats del sexe femení i, així, guanyessin presència. Obrint a més l'espectre als perfils professionals, més enllà de les santes i verges que fins, al moment, havien dominat, juntament, amb les nobles i les terratinents.[2]
L'1 d'octubre de 2024 es va inaugurar la reurbanització dels jardins amb millores d'accessibilitat, sostenibilitat i enfocament inclusiu, segons un projecte de finançament mixt entre l'Ajuntament, la Immobiliària Colonial i Merlin Properties.[3] La data coincidia amb l'aniversari del discurs amb què Clara Campoamor va defensar el dret de vot de les dones al Congrés dels Diputats.[4]
A l'entrada dels jardins, a l'interior d'uns sortidors d'aigua ornamentals, hi ha situada l'escultura Citerea, feta d'acer pintat i amb un cos de 5,06 x 3,23 x 1,93 m de dimensió. Obra de l'artista María Luisa Serra Catalán, fou inaugurada el 26 de juliol de 1993.[9] El seu nom s'inspira en el quadre Peregrinació a l'illa de Cítera, del pintor francès Jean Antoine Watteau. L'obra guanyà el concurs públic impulsat l'any 1990 per l'Ajuntament de Barcelona per tal d'embellir els espais públics del districte de les Corts, en el marc de la campanya Barcelona posa't guapa.[9]
«Escultura Citerea». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
