Fill de Jaume Bofill i Mates i Margarida Bofill i Gallés, estudià Dret a la Universitat de Barcelona. Des de molt aviat formà part del grup d'activistes catòlics dirigit per Ramon Orlandis i Despuig, S.J., primer estudiants i després professionals, interessats per la qüestió social i la intervenció a la política.
Bofill participà en nombrosos congressos (com els d'Amsterdam el 1953 i Tolosa el 1956), en alguns dels quals l'acompanyà la seva esposa, la llicenciada en ciències físiques i pedagoga Roser Soliguer i Valls, amb la que va tenir vuit fills.
Durant els anys que va exercir a la Universitat convidà a impartir cursos a Barcelona diferents professors europeus, com ara Müller, Hayen, Van Breda, Calvez, Lotz, Möeller, Rhaner, Gadamer o Biemel, i obrí l'aula a filòsofs represaliats com Josep Maria Calsamiglia.
El 1956 fundà, a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, la revista Convivium, que dirigí fins a la seva mort. Actualment aquesta revista (represa el 1990 sota la direcció de Josep Maria Petit i Sullà, president de la Fundació Ramon Orlandis) la publica el Departament de Filosofia Teorètica i Pràctica de la Universitat de Barcelona.
