Jordina Salabert va néixer a Tarragona i va anar a viure a Barcelona als 16 anys per a cursar estudis de cinema. Posteriorment, Love va treballar a Madrid com a relacions públiques d'un club nocturn, apareixent també en televisió i cinema com a actriu i model.[3]
Lover es va donar a conèixer el setembre del 2012 durant les mobilitzacions de Rodea el Congreso a Madrid quan es va treure la roba al carrer i les fotografies de la seva acció es van estendre per tot el món.[1][3][4][5] El 2014, Love va aparèixer agenollada amb les mans i els peus lligats, amb una bossa de plàstic al cap i una cartell on hi deia «El meu nom és Catalunya» davant del Parlament de Catalunya. La foto va aparèixer a la recopilació de The Wall Street Journal's Year in Photos 2014, amb imatges significatives de tot el món.[6] El setembre de 2014, Love es va cobrir amb cinta adhesiva com una mòmia en contra de l'anomenada Llei mordassa. El mateix any, Love es va cobrir de pintura roja per a protestar contra les curses de braus.[7]
A principis del 2014, la multinacional energètica Cairn Energy va ser criticada per part de nombroses organitzacions arran de la intenció de perforar el golf de València per a buscar-hi petroli.[8] Love va organitzar manifestacions a Madrid i a Eivissa, on es mostrava amb altres activistes cobertes de negre.[9][10][11]
El març de 2015, Love va aparèixer davant del al consolat mexicà de Los Angeles amb els noms escrits a la pell dels quaranta-tres estudiants mexicans desapareguts a l'estat de Guerrero.[12] Love és la fundadora del col·lectiu Jil Love Revolution. Segons Love, «La
L'any 2019, Jil Love va reaparèixer a Barcelona en una de les manifestacions contra la sentència del judici al procés independentista català. Va desfilar seminua únicament amb els pits i el pubis coberts amb les fotografies dels presos polítics condemnats. L'abillament es completava amb unes manilles al canell dret, adhesius amb els lemes «Spain is Pain» i «Freedom Means Choice» en diferents parts del cos, maquillatge que simulava ferides i un cartell reivindicatiu.[13]
