Va ser alcalde del Masnou de 1873 a 1877, tinent d'alcalde de 1872 a 1873 i regidor de 1877 a 1879 i el 1884. De tendències conservadores, sempre s'hi presentà pel Partit Liberal Conservador. El desembre de 1879 fou elegit diputat provincial i renuncià del càrrec de regidor. En aquesta elecció va guanyar enfront del farmacèutic Pere Genové i Colomer, proposat pel Partit Liberal Fusionista. L'any 1884 tornà a ser elegit regidor però el mateix any hi renuncià en ser elegit de nou diputat provincial.[2] L'any 1876, durant la seva alcaldia, el rei Alfons XII va concedir al Masnou el títol de vila.[3]
Durant la seva alcalde hagué d'afrontar la Tercera Guerra Carlina. El 7 de juny de 1874 fou segrestat per un grup de 50 carlins per tenir-lo com a ostatge i obligar a pagar la contribució imposada al poble. Aquell mateix dia foren perseguits per les autoritats i hi hagué enfrontaments. A la nit pogué ser rescatat.[3]
El 1918 es posà el seu nom a un carrer del Masnou anomenat carrer Oriental (o plaça Oriental) per haver estat l'impulsor de la reforma per enllaçar aquest carrer amb carrer de Pere Grau.[4] L'estiu de 1932 se li feu un homenatge i es col·locà la placa amb el seu nom al carrer, que encara no s'havia col·locat.[5] El carrer va esdevenir una plaça (plaça d'Alsina Sensat), i hi ha un passatge associat amb el mateix nom (passatge d'Alsina Sensat).
Referències
↑Muray, Joan «De 785 capitans (*)... hi hagué de tot». Gent del Masnou, Núm. 354, 6-2017.
↑Toran, Rosa. Atles electoral: els consistoris del Masnou 1812-1979. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2013.
↑ 3,03,1Toran, Rosa. Història Contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2017, p. 77 i 150-151.
↑Toran, Rosa. Història Contemporània del Masnou. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2017, p. 345, 416.
