Els Jocs Olímpics d'Estiu 1956, oficialment anomenats Jocs Olímpics de la XVI Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Melbourne (Austràlia) entre els dies 22 de novembre i 8 de desembre de 1956. En aquests Jocs hi van participar 3.314 esportistes (2.938 homes i 376 dones) de 72 comitès nacionals competint en 17 esports i 145 especialitats.
La competició eqüestre no es portà a terme en aquell país a causa de les regles de quarantena, traslladant-se a Estocolm (Suècia). Els actes desenvolupats en aquella ciutat foren inaugurats per Gustau VI Adolf de Suècia i es realitzaren entre els dies 11 i 17 de juny de 1956. Fou la primera ocasió que els Jocs Olímpics es disputaren a l'hemisferi sud i la segona on dues proves d'uns mateixos Jocs es disputaren en països diferents (en els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 realitzats a la ciutat belga d'Anvers una prova de vela es realitzà en aigües neerlandeses per les males condicions de l'aigua).
Després de ser exclosos dels Jocs Olímpics de Londres (1948), un equip d'atletes d'Alemanya Occidental formà part en els de 1952. Aquest any, atletes d'ambdues Alemanyes competiren en un equip combinat. Aquesta col·laboració no es donà en els Jocs Olímpics de Mèxic (1968).
La corredora Betty Cuthbert es converteix en la Noia Daurada en guanyar tres medalles d'or en pista, fita igualada per l'atleta Bobby Joe Morrow.
Un altre australià, Murray Rose, també guanya tres ors en natació.
El corredor soviètic Vladimir Kuts guanya els 5.000 i els 10.000 m.
Comença una tradició olímpic inspirada per l'adolescent australià John Wing, en la que atletes de diferents nacions poden desfilar junts a la cerimònia de clausura en lloc de fer-ho amb els seus equips nacionals, com a símbol d'unitat mundial: "Durant els Jocs només hi haurà una nació". S'oblidarà la guerra, la política i les nacionalitats. Què més podria desitjar un si el món fos una sola nació?" (Extracte d'una carta de John Ian Wing als organitzadors de les Olímpiades, 1956).