Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Johan David Åkerblad

Plantilla:Infotaula personaJohan David Åkerblad
Biografia
Naixement6 maig 1763 Modifica el valor a Wikidata
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 1819 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis d'Àsia Oriental i paleografia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, dibuixant, orientalista, filòleg, egiptòleg, professor d'universitat, diplomàtic, antropòleg, viatger Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
PareJohan Åkerblad Modifica el valor a Wikidata
"Illustration depicting two columns of demotic text and their Greek equivalent, as devised by Johan David Åkerblad in 1802"
Taula de caràcters fonètics demòtics i els seus equivalents coptes de Johan Åkerblad (1802)

Johan David Åkerblad (6 de maig de 1763, Estocolm – 7 de febrer de 1819, Roma) va ser un diplomàtic i orientalista suec.

Trajectòria

El 1778 va començar els seus estudis de llengües clàssiques i orientals a la Universitat d' Uppsala. El 1782 va defensar la seva tesi de grau davant el professor Eric Michael Fant. A partir de 1783, va millorar les seves habilitats lingüístiques a la cancelleria reial sueca a Constantinoble.

A partir de 1784 va ser diplomàtic a Àsia Menor, Síria, Palestina, Egipte i el nord d'Àfrica.

Des de 1800 va dur a terme investigacions a la Universitat de Göttingen, i en altres centres educatius de París, La Haia i Roma. Es va centrar en l'estudi de l'antic egipci. També va reunir material per a un diccionari de llengua copta.

Investigació de la pedra de Rosetta

Mentre estava a París, va ser alumne de Silvestre de Sacy.[1][2][3] La investigació de Sacy sobre la Pedra Rosetta va donar lloc a què pogués llegir cinc noms, com ara "Alexandros⁣". Això va ser explicat per ell el 1802.[4] Åkerblad va assumir el seu treball, i la seva principal contribució en aquesta àrea es va publicar el mateix any a París.[5]

Åkerblad va aconseguir identificar tots els noms propis del text demòtic en només dos mesos. També va poder llegir paraules com "grec", "temple" i "egipci" i va descobrir el valor sonor correcte a partir de 14 dels 29 signes, però va creure erròniament que els jeroglífics demòtics eren completament alfabètics.[1] Una de les seves estratègies de comparar el demòtic amb el copte es va convertir més tard en una clau en el desxiframent final de Champollion de l'escriptura jeroglífica i la llengua de l'Antic Egipte.[1]

El 1810, Åkerblad va enviar la seva obra titulada MÉMOIRE: Sur les noms coptes de quelques villes et villages d'Égypte per la seva publicació a Sacy. No obstant això, malauradament, la seva publicació es va retardar, i no es va publicar fins al 1834.[6] Alguns estudiosos van veure en aquest retard motivacions polítiques o personals.[7]

Els seus últims dies els va passar a Roma on va rebre el suport d'⁣Elizabeth Cavendish, la duquessa de Devonshire, i d'altres que admiraven el seu talent.[8]

Obres publicades

  • Johan David Åkerblad, Lettre sur l'inscription Égyptienne de Rosette: adressée au citoyen Silvestre de Sacy, Professeur de langue arabe à l'École spéciale des langues orientales vivantes, etc.; Reponse du citoyen Silvestre de Sacy . París: L'imprimerie de la République, 1802
  • Om det sittande Marmorlejonet i Venedig (1800–3)[9]
  • 1802: Inscriptionis phoenicieæ Oxoniensis nova interpretatio
  • 1804: Lettre sur une inscription phénicienne, trouvée à Athenes
  • 1804: Notice sur deux inscriptions en caractères runiques, trouvées à Venise et sur les Varanges, avec les remarques de M. d'Ansse de Villoison
  • 1811: Sopra due laminette di bronzo trovate ne' contorni di Atene. Dissertazione letta nell'accademia libera d'archeologia al campidoglio li 30. Giugno 1811 Digitalisat a Google Books
  • 1813: Inscrizione greca sopra una lamina di piombo, trovata in un sepolcro nelle vicinanze d'Atene
  • 1817: Lettre à M:r le cheval. Italinsky sur une inscription phénicienne
  • Johan David Åkerblad, MÉMOIRE: Sur les noms coptes de quelques villes et villages d'Égypte. Journal asiatique, 1834, vol. XIII p337

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Andrews, Carol. The British Museum book of the Rosetta stone. P. Bedrick Books & British Museum Press 46 Bloomsbury Street, London WC1B 3QQ, 1985, p. 13. ISBN 978-0-87226-034-4. 
  2. ↑ Åkerblad, Johan David". Nordisk familjebok (en Suec). Vol. 33 (2 ed.). 1922. pp. 952–953. Consultat 7 juliol 2010.
  3. ↑ "Åkerblad, Johan David". Svenskt biografiskt handlexikon (en suec). Vol. 2 (2 ed.). 1906. pp. 769–770. Consultat 7 juliol 2010.
  4. ↑ Silvestre de Sacy, Lettre au Citoyen Chaptal, Ministre de l'intérieur, Membre de l'Institut national des sciences et arts, etc: au sujet de l'inscription Égyptienne du monument trouvé à Rosette. Paris, 1802
  5. ↑ Johan David Åkerblad, Lettre sur l'inscription Égyptienne de Rosette: adressée au citoyen Silvestre de Sacy, Professeur de langue arabe à l'École spéciale des langues orientales vivantes, etc.; Réponse du citoyen Silvestre de Sacy. Paris: L'imprimerie de la République, 1802
  6. ↑ Johan David Åkerblad, MÉMOIRE: Sur les noms coptes de quelques villes et villages d'Égypte. Journal asiatique, 1834, vol. XIII p337
  7. ↑ Fredrik Thomasson, The Life of J. D. Åkerblad. Egyptian decipherment and orientalism in revolutionary times. Leiden 2011 p255
  8. ↑ The National Cyclopaedia of Useful Knowledge, Vol I, London, Charles, Knight, 1847, p.355
  9. ↑ The Varangians of Byzantium By Benedikt S. Benedikz, retrieved 18/09/2011
Kembali kehalaman sebelumnya