L'article o secció necessita millores de format. Algunes referències no apareixen correctament, una solució seria copiar-les del codi de l'article originari
Jon Mikel Euba va estudiar la llicenciatura en Belles arts, especialitat Pintura, en la Facultat de Belles arts de Bilbao (1991) i va continuar la seva formació en Arteleku, Sant Sebastià entre 1992 i 1995.
Euba, especialista en pintura, treballa no obstant això amb tècniques i tecnologies variades: fotografia, video, procés digital. En la major part dels seus treballs, l'artista reflexiona sobre el procés creatiu i vol expressar el que succeeix o pot arribar a succeir en el procés mateix, una recerca sobre l'origen de la idea artística.
Euba ha obtingut premis com el Gure Artea (1989), Bizkaiko Artea (1990) i Sestaoko VI. Pintura Lehiaketan (1990). Així mateix ha obtingut esments en Muskizko Pintura Lehiaketan (1990), Parisko Els Étoiles de la Peinture sariketan (1990) o Mungiako Torrebillela Pintura Lehiaketan (1992).
Art conceptual
En l'evolució de l'obra de Jon Mikel Euba trobem una camí cap a l'essència, és a dir, cap a l'eliminació de símbols externs, que alguns autors associen amb la noció unamuniana de sentiment tràgic, ja utilitzada anteriorment per un dels seus mestres, Jorge Oteiza. Hi ha en la seva obra un diàleg amb obres anteriors (Txomin Badiola), un reconeixement d'anhels i desitjos passats (Angel Bados), una comunió de moderns i postmoderns en permanent cita d'obres d'art contemporànies (Sergio Prego). Per entendre el seu treball i la seva praxi artística cal acudir a conceptes propis de la producció conceptual: síntesi, apropiació, al·legoria, pastiche, intertextualidad, textualitat, repetició, diferència, superficialitat o simulacre.
Exposicions
Entre les seves exposicions, ha realitzat mostres individuals en Basauri, Sant Sebastià, Salamanca i a la sala Amadís de Madrid (exposició Escenaris, 2000).[2] A Bilbao, en la nau Consonni, va presentar la seva exposició Cotxe house horse en 2002.
En 2005 va participar en Manifesta IV Frankfurt i la Biennal d'Istanbul 2005. Ha participat també en la Biennal de Venècia i en la Biennal de Busan, a Corea. Ha presentat treballs i performances en De Appel i Stedlijk Museum Bureau Ámsterdam (2008), en Project Arts Centri de Dublín (2009), en Valparaiso Intervencions 2010 de Xile; o la performance denominada Transcoding Re:horse, realitzada en el Museu Van Abbe d'Eindhoven en el context del If I Can't Dance. Edition III –Masquerade, Episode 4: From Dusk Till Dawn.[3]
Ha exposat a Buenos Aires; en el National Museum of contemporary Art of Korea (Seül); Bilbao; Mucsarnok Kunsthalle (Budapest); Cubitt.London; Els Rencountres Internationales (París); Israeli Center for Dígital Art.Holon (Israel); Gdansk (Polònia); Carré D'art Nimes (França; OK Centrum Linz; Singapore History Museum (Singapur); Rotterdam Film Festival; Art Unlimited; Art Bassel; Palazzo delle Papesse de Siena (Itàlia); Berlin. Graz. Àustria. Pandemonium. Lux Center. Londres; Museu Sprengel, Hannover; Museum of Puerto Rico.[4]
La seva obra forma part de col·leccions com la del Museu Reina Sofia a Madrid, MACBA a Barcelona, MUSAC de Lleò, el MUDAM de Luxemburg, FRAC Poitou-Charentes de França, Ministeri de Cultura a Madrid.[5]
Bibliografia
Vegas Moreno, Natalia (2016). «Aproximaciones a una experiencia de malestar contemporáneo. Entre la ausencia del símbolo-arte y el encuentro con las malas formas en la obra de Jon Mikel Euba». En Universidad del País Vasco - Euskal Herriko Unibertsitatea. Tesis doctoral dirigida por Ana Arnaiz Gómez (dir. tes.), Elena Mendizabal Eguialde (codir. tes.).
Vegas Moreno, Natalia (2013). «Jon Mikel Euba: relaciones entre acción y documento». Estúdio: artistas sobre outras obras (7): 58-63. ISSN 1647-6158.
Aguirre, P. (2004). «Jon Mikel Euba». Flash art: The leading european art magazine (234): 100-102. ISSN 0394-1493.
«Jon Mikel Euba: K.Y.D. Kill'em all». Album, letras, artes (71): 14. 2002. ISSN 1131-6411.
Lara-Barranco, Paco (2002). Arte conceptual: renuncia estético-emocional hacia el objeto (15). Laboratorio de Arte: Revista del Departamento de Historia del Arte. p. 253-269. ISSN 1130-5762.
