Va néixer a la Rambla de Sant Isidre d'Igualada,[4] segon fill d'una família de vuit germans. De molt jove començà a fer escultures copiant figures del retaule de l'església de Santa Maria d'Igualada.[2] Als 4 anys la seva família es va instal·lar a Barcelona, al barri del Raval. Es formà a l'Escola de Belles Arts de Barcelona (Escola de la Llotja). També va freqüentar l'estudi de Joan Roig i Solé. Els anys 1879 i 1881 exposà obres a la Sala Parés, incloent-hi l'escultura d'un gos llop.[2] Entre els seus companys d'estudis hi ha Enric Clarasó, Josep Llimona i l'Eliseu Meifrèn i Roig. L'any 1884 va anar a estudiar a París, gràcies al mecenatge de la família Muntadas Campeny,[2] propietària de L'Espanya Industrial, amb la que es diu que existia relació de parentiu. L'any 19891 va ser nomenat professor de l'Escola d'Arts i Oficis de la plaça Trilla de Barcelona.[2]
Els anys 1879 i 1903 va realitzar dues escultures, en guix, dedicades als dotze treballs d'Hèrcules: en una es veu l'àliga devorant el fetge de Prometeu encadenat, mentre que l'altra mostra la lluita entre Hèrcules i l'àliga. Els originals es troben a l'Ateneu Igualadí. L'any 1972, Ros i Sabaté va realitzar sengles còpies en bronze que es poden contemplar actualment a les places de Sant Miquel i del Pilar, a Igualada.[7]
El 1911 va guanyar el concurs per realitzar tres fonts ornamentals a Barcelona, que es van instal·lar el 19 de desembre de 1912.[5] Una d'elles és la Font de la Granota, obra escultòrica situada davant del Palau Robert, a l'avinguda Diagonal de Barcelona. És una font d'estil naturalista amb un basament que fa de pica, fet amb pedra de Montjuïc, i una escultura de bronze que representa un nen subjectant una granota, la qual fa de broc.[8] Les altres dues obres són la Font del Noi dels Càntirs, situada a la plaça Urquinaona de Barcelona, i la Font del Trinxa (Ronda Universitat-Pelai).
Va instal·lar una escultura a Montserrat, inaugurada l'11 de juny de 1911, anomenada Monument als herois del Bruc, que va desaparèixer durant la guerra civil espanyola.
↑Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 57. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
