José D'Elía Correa

José D'Elía

Biografia
Naixement	José D'Elía Correa 21 juny 1916 Departament de Treinta y Tres (Uruguai)
Mort	29 gener 2007 (90 anys) Montevideo (Uruguai)
Sepultura	Cementiri del Nord, Montevideo
Nacionalitat	Uruguaiana
Activitat
Ocupació	sindicalista i polític.
Partit	Partit Socialista de l'Uruguai Front Ampli

José D'Elía Correa (Treinta y Tres, 21 de juny de 1916 – Montevideo, 29 de gener de 2007^[1][2]) fou un sindicalista i polític uruguaià, doctor honoris causa per la Universitat de la República.^[3]

Va donar suport a la Segona República Espanyola durant la guerra civil. També, des de molt jove, es va oposar als moviments feixistes i nazis. El 1945 va participar de la creació de la Federació Sindical Mundial i va integrar el Partit Socialista de l'Uruguai durant els primers anys de la seva trajectòria política.^[4]

Després del cop d'Estat de 1973, i durant la dictadura militar, la qual va acabar el 1985, D'Elía va ser perseguit pels militars, encara que mai no va ser empresonat, a diferència d'altres companys revolucionaris com a José Alberto Mujica Cordano i Líber Seregni, entre d'altres. El 1971 va participar de la fundació del Front Ampli, partit esquerrà, i el 1984 va ser candidat vicepresidencial al costat del socialista Juan José Crottogini Darré.^[5]

El 1993 va renunciar a la presidència del moviment sindicalista PIT-CNT, essent nomenat president honorari del sector fins a la seva mort. Entre el 2000 i el 2003 va integrar la Comissió per la Pau, un òrgan que s'encarregava de cercar informació sobre els desapareguts i assassinats durant la dictadura militar uruguaiana.

El 2005 va rebre el títol de doctor honoris causa per part de la Universitat de la República, a Montevideo, en reconeixement per la seva "notable contribució a la cultura i el benestar del poble uruguaià". Aquest premi, el va convertir en un símbol i referent indiscutible del moviment obrer a l'Uruguai.^[3][6]