Julio José Iglesias de la Cueva (Madrid, 23 de setembre de 1943)[1] és un cantant espanyol.
Va néixer a Madrid el 1943 en una família d'ascendència gallega, fill de Julio Iglesias Puga i María del Rosario de la Cueva.[2] Durant la seva joventut va compaginar els estudis de Dret amb el futbol, fitxat com a porter del juvenil B del Reial Madrid. Tanmateix, el 22 de setembre de 1962 un accident automobilístic frustrà la seva carrera professional, i fins i tot es creia que quedaria paralític.[3]
Abatut per l'accident, va començar a tocar la guitarra que li va regalar Eladio Madaledo, l'infermer que va tenir cura d'ell, perquè exercités els dits, i després va començar a escriure poemes que musicà amb la guitarra.[2] El seu primer gran èxit va ser el seu triomf al Festival de Benidorm el 1968 amb La vida sigue igual i després va obtenir fama internacional el 1970 amb la seva participació, tot i que no guanyar, al Festival d'Eurovisió amb Gwendolyne.[4] Fou acceptat pel públic d'Europa i d'Amèrica, i enregistrà discos en diversos idiomes.
Instal·lat a Miami el 1978 va ser contractat per la multinacional CBS. L'any 1994, enregistrà Crazy i l'any següent La carretera, que va obtenir cinc discos de platí. Publicà el disc Mi vida: grandes éxitos el 1998, Noche de cuatro lunas el 2000, Divorcio el 2003, i Romantic Classics el 2006.[5]
