Justí de Nassau

Justí de Nassau

Retrat de Justí de Nassau per Jan Antonisz van Ravesteyn).
Biografia
Naixement	1559 (Gregorià)
Mort	26 juny 1631 (71/72 anys) Leiden (Països Baixos)
Governador de Breda
1601 – 1625
Dades personals
Formació	Universitat de Leiden
Activitat
Ocupació	polític
Carrera militar
Rang militar	tinent almirall
Conflicte	Batalla naval de Gravelines
Participà en
1624	setge de Breda
Família
Fills	Willem Maurits van Nassau
Pares	Guillem I d'Orange-Nassau   i Eva Elincx
Germans	Lluïsa Juliana d'Orange-Nassau Elisabet d'Orange-Nassau Emília Secunda d'Orange-Nassau Emília d'Orange-Nassau Catarina Bèlgica d'Orange-Nassau Carlota Flandrina d'Orange-Nassau Carlota Brabantina d'Orange-Nassau Maria de Nassau Anna de Nassau Maurici de Nassau Frederic Enric d'Orange-Nassau Felip-Guillem d'Orange-Nassau Maria d’Orange-Nassau

Justí de Nassau (? 1559 - Leiden, 1631) va ser fill de Guillem I d'Orange-Nassau, estatúder de les Províncies Unides dels Països Baixos i de la seva amant Eva Elincx.^[1] El seu pare el va reconèixer com propi, criant-lo al costat dels fills haguts d'altres matrimonis.

Va estudiar a Leiden. Va ser nomenat tinent coronel el 1583. El 1585 va arribar a tinent almirall, i fins i tot participà en el combat de 1588 contra l'Armada Invencible espanyola.

Des de 1601 fins a 1625 va ser governador de la ciutat holandesa de Breda. El 1625 va ser derrotat pels terços de l'Imperi Espanyol sota el comandament d'Ambrosi Spinola després del setge de Breda de 1625, que serviria d'inspiració per al quadre del pintor Diego Velázquez La rendició de Breda. Després de la conquesta de la ciutat, Justí se'n va anar cap a la ciutat de Leiden.^[1]

L'any 1597 es va casar amb Anna van Merode (1567-1634), amb qui va tenir tres fills:

• Guillem Maurici de Nassau (1603-1638);
• Lluïsa Enriqueta de Nassau (1604 - c. 1640);
• Felip de Nassau (1605 - c. 1674).