Jónas Kristjánsson

Jónas Kristjánsson
Biografia
Naixement	10 abril 1924
Mort	7 juny 2014 (90 anys)
Activitat
Ocupació	escriptor, acadèmic, historiador
Ocupador	Institut Árni Magnússon per als estudis islandesos ; Arxius Nacionals d'Islàndia
Membre de	Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres

En aquest nom islandès, el darrer nom és un patronímic, no pas un cognom. La manera de referir-se a aquesta persona és pel nom de pila.

Jónas Kristjánsson (10 d'abril de 1924 – 7 de juny de 2014) va ser un erudit i novel·lista islandès i director un cop de l'Institut Árni Magnússon d'Estudis Islandesos. En aquesta posició, va tenir un paper crucial en el retorn dels manuscrits islandesos a Islàndia des de Dinamarca, representant Islàndia en negociacions amb les autoritats daneses de 1972 a 1986.^[1]

Carrera

Jónas va ser professor a Samvinnuskóli de 1952 a 1955, arxiver dels Arxius Nacionals d'Islàndia de 1957 a 1963, i director de l'Institut Árni Magnússon d'Estudis Islandesos de 1972 a 1994 (càrrec del qual es va retirar en arribar a l'edat límit).^[2] Entre 1978 i 1979 va estar al Regne Unit.^[3] Jónas també va ser membre de l'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres.^[4] El 31 de maig de 1991 va rebre un doctorat honorari de la Facultat d'Humanitats a la Universitat d'Uppsala a Suècia ^[5]

Treballs

Jónas és més conegut pels seus treballs sobre les sagues islandeses fent èmfasi en la seva naturalesa literària i treballant en diversos problemes estilístics i sintàctics.^[6]^[7]^[8] La seva tesi doctoral de 1972, Um fóstbræðra sögu presentava nous arguments sobre la datació de la Fóstbræðra saga (argumentant que no era, com s'havia pensat prèviament, relativament arcaic, sinó relativament tardà).^[9]

Jónas va ser un important editor de texts islandesos, anomenats Dínus saga drambláta,^[10] Viktors saga ok Blávus,^[11] i un nombre de sagues de la sèrie Íslenzk fornrit, de la que en va fou membre de l'equip editorial des de 1979,^[1] inclosa la Svarfdæla saga,^[12] o supervisant les edicions de la biskupa sögur amb Þórður Ingi Guðjónsson,^[13] i coeditant l'edició de 2014 de l'Edda poètica amb Vésteinn Ólason.

Jónas va escriure dues novel·les històriques, una de les quals, Veröld vilð es va establir a l'edat dels vikings a Amèrica del Nord, i va traduir el llibre de Will Durant The Life of Greece i Mort d'un viatjant d'Arthur Miller a l'islandès.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 R[ory] W. McT[urk], 'Jónas Kristjánsson 10 April 1924-7 June 2014', Saga-Book, 38 (2014), 113-15 (at 114).
↑ Fjársjóður Íslands Jónas Kristjánsson er að láta af störfum forstöðumanns, Morgunblaðið (en islandès), August 7, 1994 (long article on his career); R[ory] W. McT[urk], 'Jónas Kristjánsson 10 April 1924-7 June 2014', Saga-Book, 38 (2014), 113-15 (a 114).
↑ R[ory] W. McT[urk], 'Jónas Kristjánsson 10 April 1924-7 June 2014', Saga-Book, 38 (2014), 113-15 (at 113).
↑ «Gruppe 5: Filologi og språkvitenskap» (en norwegian). Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres. [Consulta: 10 gener 2011].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.uu.se/en/about-uu/traditions/prizes/honorary-doctorates/
↑ Davies, Karin. Iceland works to preserve its own folk tales, Lawrence Journal-World (Associated Press), November 17, 1991
↑ Second Viking site sought Arxivat 2012-11-04 a Wayback Machine., The Record (Kitchener, Ontario), November 12, 2001 ("Prof Jonas Kristjansson an expert on the Norse sagas")
↑ New Clues Emerge on the Vikings' Voyage Arxivat 2013-02-01 at Archive.is, The Boston Globe, February 4, 2000 ("Jonas Kristjansson one of Iceland's foremost scholars of the sagas")
↑ Jónas Kristjánsson, Um fóstbræðrasögu, Rit (Stofnun Árna Magnússonar á Íslandi), 1 (Reykjavík: Stofnun Árna Magnússonar, 1972)
↑ Jónas Kristjánsson (ed.), Dínus saga Drambláta, Riddarasögur, 1 (Reykjavík: Háskóli Íslands, 1960).
↑ Viktors saga ok Blávus, ed. by Jónas Kristjánsson, Riddarasögur, 2 (Reykjavík: Handritastofnun Íslands, 1964)
↑ Eyfirðinga s̨ogur, ed. by Jónas Kristjánsson, Íslenzk fornrit, 9 (Reykjavík: Hið íslenzka fornritafélag, 1956); cf. Svarfdælasaga, ed. by Jónas Kristjánsson, Rit Handritastofnunar Íslands, 2 (Reykjavík: Handritastofnun Íslands, 1966).
↑ Biskupa sögur, Íslenzk fornrit, 15-17 (Reykjavík: Hið Íslenzka Fornritafélag, 2002-3)