La seva primera contribució acadèmica va ser Textkritische Bemerkungen zu Lay 17,18 publicant el 1882. A la mateixa època va estudiar assiriologia i teologia a Alemanya amb una ajuda de la universitat.
Va tornar a Noruega després de només dos anys i va continuar amb les seves classes d'hebreu. el 1889 va obtenir el títol de Doctor amb la tesi Det saakaldte Perfektum og Imperfektum i Hebraisk ("Del perfecte i pretèrit en hebreu").[1]
El 1902 va publicar el llibre Die zwei Arzawa-Briefe ("Les dues cartes d'Arzawa") basat en dues cartes trobades a Egipte on identificava la llengua hitita com a indoeuropeu. Va jugar un important paper en la compressió d'aquest idioma.
