Avui en dia una gran part de la seva terra tradicionals encara s’anomena regió dels Cariris. Dins d'aquesta regió hi ha dues ciutats, Crato i Juazeiro do Norte. La Chapada Diamantina té un paisatge espectacular amb planes altes i penya-segats escarpats o torres coneguts com a "tepuy". Abans de l'arribada dels portuguesos al segle xix, els únics habitants locals de la regió eren indis indígenes de les tribus Maracas i Cariris. El 1985 es va crear el Parc Nacional de Chapada Diamantina amb la seva seu central a Palmeiras.
Els kiriri viuen a la terra indígena Kiriri, un territori indígena. A través de la seva reeixida organització política, van poder expulsar 1.200 ocupants no nadius de les seves terres des del 1990.[1]
Història
El missioner francès caputxíMartí de Nantes (1638-1714) va ser l'apòstol del poble kariri al riu São Francisco entre 1672 i 1683. Els diversos pobles kariri es van establir a diferents ciutats (aldeia) i pobles (vila), enumerats a continuació.[3]
↑DANTAS, Beatriz G., SAMPAIO, José Augusto L. and CARVALHO, Maria do Rosário G. "Os Povos Indígenas no Nordeste Brasileiro: Um Esboço Histórico". In: M. Carneiro da Cunha (org.), História dos Índios no Brasil. São Paulo: FAPESP/SMC/ Companhia das Letras. pp. 431-456. 1992.