Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Kariris

Infotaula grup humàKariris
lang=
Modifica el valor a Wikidata
Tipuspobles indígenes Modifica el valor a Wikidata
Població total2.571 (2014)
Llenguaportuguès brasiler i carirí Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatBrasil Modifica el valor a Wikidata

Els kariris o kiriri són un indígenes del Brasil oriental. El seu nom també s'escriu Cariri i és una paraula tupí que significa "silenciós" o "tactiturn"".[1]

Bandera del Kariris proposada del Blog Retomada Kariú-Kariri

Kariris actuals

Diversos grups indígenes contemporanis del nord-est reivindiquen ascendències dels kariris històrics. Entre ells, podem esmentar: els kiriri, Kaimbé, tumbalalá i pataxó-hã-hã-hãe, a l'estat de Bahia; els Kariri-Xokó, karapotó, Tingui-Botó, aconã, Wassu-Cocal i Xukuru-Kariri, d'Alagoas; els Truká, Pankará i Atikum, de Pernambuco; els Kariri de Crato i Crateús, els Tapuia-Kariri de São Benedito, els Jucás de Parambu i els Kalabaça a Crateús i Poranga Kariús a la vall del Jaguaribe a Ceará i els Kariri Caboclos da Serra Grande a Queimada Nova de Piauí.[2]

Territori

Avui en dia una gran part de la seva terra tradicionals encara s’anomena regió dels Cariris. Dins d'aquesta regió hi ha dues ciutats, Crato i Juazeiro do Norte. La Chapada Diamantina té un paisatge espectacular amb planes altes i penya-segats escarpats o torres coneguts com a "tepuy". Abans de l'arribada dels portuguesos al segle xix, els únics habitants locals de la regió eren indis indígenes de les tribus Maracas i Cariris. El 1985 es va crear el Parc Nacional de Chapada Diamantina amb la seva seu central a Palmeiras.

Els kiriri viuen a la terra indígena Kiriri, un territori indígena. A través de la seva reeixida organització política, van poder expulsar 1.200 ocupants no nadius de les seves terres des del 1990.[1]

Història

El missioner francès caputxí Martí de Nantes (1638-1714) va ser l'apòstol del poble kariri al riu São Francisco entre 1672 i 1683. Els diversos pobles kariri es van establir a diferents ciutats (aldeia) i pobles (vila), enumerats a continuació.[3]


Capitania Aldeia Vila Invocació Missioner Nació
Bahia Jaguaripe do Rio da Aldeia Jaguaripe St. Antoni Clergue Kariri
Bahia Conquista da Pedra Branca Cachoeira     Kariri
Bahia Caranguejo Cachoeira     Sapuyá
Bahia Rio Real Vila da Abadia Jesus, Maria, Josep Carmelita Kiriri
Bahia Aramaris São João da Água Fria   Clergue Kiriri
Bahia Natuba Itapicuru N. Sra. da Conceição Jesuïta Kiriri
Bahia Canabrava Itapicuru Sta. Teresa Jesuïta Kiriri
Bahia Saco dos Morcegos Itapicuru Ascensió de Crist Jesuïta Kiriri
Bahia Massacará Itapicuru Sma. Trindade Franciscà Kiriri, Kaimbé
Sergipe Juru Lagarto Mare de Déu del Socors Jesuïta Kiriri
Pernambuco Gameleira Alagoas N. Sra. das Brotas Clergue Kariri, Língua Geral i Uruá
Pernambuco São Brás Penedo Mare de Déu de l'O Jesuïta Kariri i Progéz
Pernambuco Ilha do Pambu Rio São Francisco Concepció Caputxí Kariri
Pernambuco Ilha de Aracapá Rio São Francisco S. Francesc Caputxí Kariri
Pernambuco Ilha do Cavalo Rio São Francisco St. Félix Caputxí Kariri
Pernambuco Ilha do Irapuá Rio São Francisco St. Antoni Caputxí Kariri
Pernambuco Ilha de Inhanhuns Rio São Francisco M. de Déu de la Pietat Franciscà Kariri
Paraíba Cariris Taypu Mara de Déu del Pilar Caputxí Kariri
Ceará Miranda Icó M. de D. de la Penya de França Caputxí Kariri, Quixeréu, Cariú, Cariuané, Calabaça i Icozinho

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 "Kiriri: Introduction." Povos Indígenas no Brasil. (retrieved 13 Aug 2011)
  2. ↑ «Índios Kariri lutam por reconhecimento da tribo - Regional - Diário do Nordeste». Diário do Nordeste. Arxivat de l'original el 2018-10-04. [Consulta: 15 setembre 2021].
  3. ↑ DANTAS, Beatriz G., SAMPAIO, José Augusto L. and CARVALHO, Maria do Rosário G. "Os Povos Indígenas no Nordeste Brasileiro: Um Esboço Histórico". In: M. Carneiro da Cunha (org.), História dos Índios no Brasil. São Paulo: FAPESP/SMC/ Companhia das Letras. pp. 431-456. 1992.
Kembali kehalaman sebelumnya