La capital de l'estat i capital reial és Alor Star. Altres ciutats importants són Sungai Petani, i Kulim a terra ferma, Kuah a Pulau Langkawi. Kedah es divideix en 11 districtes:- Baling, Bandar Baharu, Kota Setar, Kuala Muda, Kubang Pasu, Kulim, Pulau Langkawi, Padang Terap, Pendang, Sik, i Yan.
El nom honorífic àrab de Kedah és Darul Aman ("Residència de Pau").
La població de l'estat per grups ètnics el 2003 era: Malai (1,336,352), Xinès (252,987), hindi (122,911), no ciutadans (35,293), altres (27,532).
Història
Trobem per primer cop una referència a l'antiga Kedah en un poema tàmil titulat Paṭṭiṉappālai, escrit a finals del segle ii. Es descrivien les mercaderies de Kadaram "amuntegades als estrets carrers" de la capital txola. A més de Kadaram, Kedah fou coneguda amb diferents noms durant les diverses èpoques de la literatura índia; Kataha-Nagara (en el drama Kaumudi Mahotsava), Anda-Kataha (a l'Agni Purana), Kataha-Dvipa (al Samarāiccakahā), i Kataha (al Kathasaritsagara).[1] A la literatura de l'Orient Mitjà, l'antiga Kedah era coneguda com a Qilah per Ibn Khurradàdhbih al Kitāb al Masālik w’al Mamālik, Kalah-Bar per Suleyman Siraf i Abu Zaid al Hassan a Silsilat-al-Tawarikh (Viatges a Àsia), i Kalah per Abu-Dulaf Misa'r Ibn Muhalhil a Al-Risalah al-thaniyah.[2] El famós monjo budista de l'època de la Dinastia Tang, Yi Jing que va visitar l'arxipèlag malai entre els anys 688-695, també va mencionar un regne conegut com a Ka-Cha en la part del nord de la península malaia, segons el qual hi havia 30 dies de navegació des de Bogha (Palembang), la capital de Sribogha (Srivijaya).[3]
El 878 es va produir una rebel·lió de camperols a la Xina en temps de l'emperador Tang Hi Tsung (878-889) i milers de comerciants musulmans establerts a Canton (entre 120.000 i 200.000 segons Masudi) foren massacrats; els que van sobreviure van emigrar al sud i es van instal·lar a Kedah, que en els anys següents fou el centre del comerç musulmà amb la Xina.
↑I-Tsing. A Record of the Buddhist Religion As Practised in India and the Malay Archipelago (A.D. 671-695). Asian Educational Services, 2005, p. xl – xli. ISBN 978-8120616226.
.svg){kind=small}
