La fruita kiwi (en anglèskiwifruit) és el fruit en baia comestible de les plantes del gènere de plantes enfiladisses anomenat científicament Actinidia.[1][2]
La cultivar més comuna dels kiwis comestibles ('Hayward') és de forma oval, d'uns 5-8 cm de llargada i 4,5-5,5 cm de diàmetre. Té una pell fibrosa de color marró verdós densament coberta de pèls curts i marrons rígids i la polpa, ferma fins a madurar completament, és brillant, sucosa i deliciosa, de color verd brillant, o de vegades groc, marronós o blanquinós, excepte pel centre blanc i suculent del qual irradien moltes línies fines i pàl·lides, amb fileres de llavors petites negres que també són comestibles. Aquest fruit té una textura tova i un gust de subàcid a bastant àcid característic.[3]
Segons les estadístiques agràries de la FAO 2024,[4] aproximadament el 85% del cultiu mundial de kiwi es va produir a la Xina (2,380,304 Tm), per davant de Nova Zelanda (603,522), Itàlia (523,120) i Grècia (320,270), en aquest ordre.[5][6] També es cultiva a petita escala als Països Catalans.[7]
Història
El kiwi (Actinidia sinensis) és una planta nativa del sud d'Àsia i ha estat declarat fruit nacional de la Xina. Altres espècies del gènere Actinidia són natives de l'Índia, del Japó, i del sud-est de Sibèria (concretament a la part sud que arriba a l'oceà Pacífic).
El seu cultiu es va estendre des de la Xina fins a Nova Zelanda a principis del segle XX quan Mary Isabel Fraser, per la presidenta del col·legi femení de Wanganui.[8] Les llavors del kiwi de la Xina van ser plantades el 1906 i els seus primers fruits es van collir l'any 1910. La primera plantació comercial a Nova Zelanda de plantes de kiwi es va fer l'any 1937 i en 1940 ja hi havia moltes plantacions, especialment a la costa oriental de l'illa del Nord. Els fruits es van fer populars entre els militars nord-americans estacionats a Nova Zelanda durant la Segona Guerra Mundial,[3] i a partir de 1952 es van començar a exportar als Estats Units,[9] Japó i Europa
Noms
El nom comú del fruit del kiwi en xinès és el de yáng táo, nom que sovint també fa referència al fruit de la carambola.[10] també s'utilitza el nom de grosella xinesa (en anglès: Chinese Gooseberry).[11] Quan es va començar a exportar aquests fruits des de Nova Zelanda als Estats Units els van donar el nom de melonette (petits melons) però aviat aquest nom el van canviar pel de l'ocell kiwi que és un dels símbols nacionals de Nova Zelanda, ja que el fruit del kiwi recorda la mida i algunes altres característiques d'aquest ocell. "Kiwifruit" va ser usat com a marca comercial mundial.[12]
Actualment a la Xina el nom per a les varietats de kiwis silvestres o locals és el que deriva de préssec de macac (mí hóu táo). Les varietats de kiwi importades sovint reben el nom de fruita meravellosa (qí yì guǒ).[13]
Cultivars
Comparació d'una espècie de kiwi de fruit petit amb una altra de fruit grosCinc fruits de kiwi (A. chinensis) tallats hexagonalment.
El gènere Actinidia conté unes 60 espècies. La pela d'aquestes espècies pot variar en la seva forma, mida pilositat i color. La polpa també pot variar. Algunes espècies donen fruits no comestibles i altres són força amargants.[14]
Gairebé tots els fruits de kiwi que es comercialitzen pertanyen a uns pocs cultivars de Fuzzy Kiwi (A. deliciosa): 'Hayward', 'Blake', i 'Saanichton 12'.[1] El cultivar 'Hayward' es va desenvolupar a Hayward Wright a Avondale, Nova Zelanda cap a 1924.[14]
Aspectes nutritius
Una pavlova amb maduixes, maracujà, kiwis i nata.
Els kiwis crus són rics en un enzim que dissol proteïnes anomenat actidina.[15] Els kiwis tallats amb nata batuda conformen les postres típiques de Nova Zelanda anomenades pavlova.
L'actidina pot donar al·lèrgia a algunes persones. El fruit també conté oxalat de calci que pot donar alguns símptomes adversos.
100 grams de kiwi cru contenen 61 kilocalories, 1,14 g de proteïnes, 0,52 g de greixos, 14,66 g de carbohidrats, 3, 0 g de fibra, 8,99 g de sucres, 0,31 mg de ferro, 34 mg de calci i principalment vitamina C, E i K.
Referències
↑ 1,01,1Bernadine Stirk. «Growing Kiwifriut» (en anglès). Pacific Northwest Extension Publishing, 2004. Arxivat de l'original el 17 de juliol 2013. [Consulta: 4 gener 2013].
↑«kiwi». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 31 agost 2024].
↑ 3,03,1Morton, J. «Kiwifruit». A: Julia F. Morton. Fruits of warm climates (en anglès), 1987, p. 293–300.
↑«How To Buy Fresh Fruits». United States Department of Agriculture, Agricultural Marketing Service, 01-01-1994. Arxivat de l'original el 26 de juliol 2011. [Consulta: 4 gener 2013].
.svg){kind=icon}
_1_Luc_Viatour.jpg)
