Leopold Bernhard Gegenbauer (1849-1903) va ser un matemàtic austríac, conegut pels seus treballs en àlgebra.
Vida i Obra
Després de fer els estudis secundaris al Institut de Krems, va fer els estudis universitaris a la Universitat de Viena a partir de 1866. Tot i que el primer curs el va fer en història i gramàtica (incloent sànscrit i llegues indoeuropees), a partir de segon ja es va començar a especialitzar en matemàtiques.[1] Després de graduar-se el 1869, va ser professor de física i matemàtiques de diversos instituts de secundària fins al 1873 en que va estar dos anys ampliant estudis a la universitat de Berlín sota el professors Weierstrass, Kummer i Kronecker.[2] El 1875 va obtenir el doctorat amb una tesi en la que introduïa una classe de polinomisortogonals, avui coneguts com a polinomis de Gegenbauer.[3]
El 1875 va ser nomenat professor adjunt de la universitat de Czernowitz (actualment Txernivtsí a Ucraïna) en la que va romandre tres anys. A partir de 1878 va ser professor de la universitat d'Innsbruck, on va coincidir amb Otto Stolz. Finalment el 1893, va ser nomenat catedràtic de la universitat de Viena,[4] en la que va substituir el seu antic professor József Petzval. El 1901 va començar a patir una severa malaltia nerviosa que el va fer abandonar la docència. El seu deteriorament va ser imparable fins a la seva mort dos anys després.
A més dels seus treballs en àlgebra, també va posar èmfasi en la ciència actuarial. També va ser editor de la prestigiosa revista matemàtica Monatshefte für Mathematik und Physik a partir de 1894.[5]
Kuznetsov, Vadim B. «Orthogonal Polynomials and Separation of Variables». A: F. Marcellán, W.Van Assche (Eds.). Orthogonal Polynomials and Special Functions (en anglès). Springer, 2006, p. 229-254. ISBN 978-3-540-31062-4.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Leopold Gegenbauer» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
