L'ermita de Sant Salvador, a 3,5 km de la ciutat, a la carretera que uneix les Borges Blanques amb Cervià, és un edifici senzill, de base romànica, d'una sola nau acabada en una capçalera rectangular.
A 2 km de la ciutat hi ha el parc de la Font Vella, amb l'ermita moderna de Sant Cristòfol.
Al passeig del Terrall, al cor de la ciutat, s'hi troben dues basses amb cignes, ànecs, oques i un gran jardí en el qual es troba una gran varietat de plantes i arbres, a més d'una premsa d'oli del segle xviii. En un extrem del passeig hi ha situada la Biblioteca Marquès d'Olivart.[1]
Llista de topònims de les Borges Blanques (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Economia
Les Borges Blanques és una població activa que treballa principalment en el sector de serveis i un 8% es dedica a l'agricultura. En els darrers anys ha experimentat un impuls important del sector industrial afavorit per la creació de dos polígons industrials: el polígon de "Les Verdunes" i el polígon de grans indústries "Castellots".
L'oli és el comerç més important de l'agricultura, i un dels trets característics de la comarca de Les Garrigues i el poble. Està fet a partir de la varietat d'oliva arbequina, i està reconegut mundialment. A mitjans del segle xx, l'oli s'exportava quasi totalment a Itàlia, i allí era venut fent-lo passar com si fos d'origen italià o el feien anar per a millorar els seus olis propis.
Comunicacions
Carreteres
La N-240, que fins fa pocs anys creuava el poble, ara el voreja gràcies a la construcció d'una variant. Aquesta carretera comunica el poble amb Lleida i Tarragona.
Les Borges Blanques disposa d'estació pròpia a la línia ferroviària Tarragona-Reus-Picamoixons-Lleida, tot i que està tancada actualment. Tot i això, el tren continua recollint i deixant gent al poble, podent comprar el bitllet al revisor del ferrocarril.
Hi ha l'Espai Macià, un centre d'interpretació dedicat a la figura del President Macià, i l'Antic Molí d'Oli i Refugi de Cal Gineret, on s'han conservat antics cups d'emmagatzematge de l'oli d'oliva i un refugi de la Guerra Civil espanyola.
Fira de l'oli. Celebrada el cap de setmana més proper a Sant Antoni. Fira on es mostren els productes relacionats amb l'oli de les cooperatives de les Garrigues i de Catalunya
Cavalcada dels Tres Tombs. El diumenge més proper a Sant Antoni. Mostra de carrosses realitzades per associacions del poble, on desfilen pels voltants dels jardins del parc del Terrall.
Aplec de l'Ermita de Sant Cristòfol. 10 de juliol. Benedicció de vehicles i celebració de l'acte durant tot el dia a l'ermita de la Font Vella. Es considera també com la festa pròpia de l'ermita.
Actes anuals
Borges Crema. 2n o 3r dissabte de juliol. Festival musical amb formacions locals i comarcals. Al recinte de les piscines.
Concurs de paelles d'arròs. Primer diumenge de juny. Al passeig de Terrall.
Aplec de l'Ermita de Sant Salvador. 6 d'agost. Anada a peu i missa matinal. Celebració el dissabte amb missa, sardanes i àpat.
Aplec de la Sardana. Dissabte més proper al 10 d'agost. Ballada de sardanes amb diferents cobles, al passeig del Terrall.
Sardanadal. Dissabte tarda i nit anterior al dia de Nadal. Al Poliesportiu Francesc Macià.
Punts d'interès turístic
El Polero és una gelateria valenciana amb una gran tradició al poble, situada al carrer que porta a la plaça Major. El sortit de gustos i de varietats de gelat és molt gran, i cada any experimenten amb nous sabors.
El Parc Temàtic de l'Oli[2] és un parc temàtic situat als afores del poble, que entre altres coses, ofereix una exposició sobre el procés de fabricació de l'oli, a més de l'exposició al públic de diverses oliveres centenàries i mil·lenàries (Oliveres del Parc Temàtic de l'Oli).
L'Espai Macià és un museu i centre d'interpretació basat en la figura del president de la Generalitat Francesc Macià, molt vinculat a la població.
Ràdio les Borges és l'emissora de ràdio municipal de les Borges Blanques. Emet per primera vegada el 5 de febrer de l'any 1987 i, a través de diverses freqüències (del 1987 al 1990 al 104 FM; del 1990 al 1993, al 107 FM; i a partir del 1993[3] al 107.1 FM [4]), ho ha fet ininterrompudament fins avui. A partir de l'any 2012, amb la creació d'un portal web de notícies, comencen les seves emissions per internet.
Les BorgesTV és la televisió pública municipal de les Borges Blanques, i també d'abast comarcal pel territori de les Garrigues. Es caracteritza per ser una televisió participativa. S'emet i es pot seguir pel seu portal web.
SomGarrigues és el periòdic comarcal. Nascut l'any 2000, de periodicitat quinzenal, té la seu i la redacció a les Borges Blanques i el seu abast és el dels 24 municipis de la comarca actual de les Garrigues i nou més que actualment pertanyen al Segrià, les anomenades Garrigues històriques. Des de l'any 2006 publica, també, a Internet. Ha rebut els premis Ateneus 2008 al millor mitjà de comunicació editat per una associació cultural, Tasis-Torrent 2008 i 2011 a la millor iniciativa periodística i empresarial, Pica d'Estats 2012 al millor treball publicat o emès als mitjans de comunicació locals, Premi a la Millor Publicació de Premsa Comarcal el 2014 i Premi a la Millor Publicació Digital 2017.
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
108
106
119
468
1.691
3.346
3.866
3.816
4.254
4.772
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
4.587
4.586
4.240
4.849
5.086
4.991
5.139
5.193
5.131
5.131
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
5.190
5.181
5.212
5.313
5.425
5.606
5.942
6.049
6.060
6.088
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
6.000
6.002
6.173
7.000
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
↑AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 40. ISBN 84-393-5437-1.
Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL: "La pintura rupestre de les Borges Blanques. Art prehistòric i Art contemporani", Conferències i Relats. 800 Aniversari de les Borges Blanques, les Borges Blanques, 2006, pp. 13-21.
Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO: L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, Lleida, 2007, (ISBN 978-84-9779-593-7)