Llanbrynmair ("Església de Santa Maria") a Llan, Powys
Llan (pronúncia gal·lesa: [ɬan]) i les seves variants (lan en bretó; lann en còrnic; lhan en picte) són elements de topònim comuns a les llengües britòniques que actualment es podrien traduir per "parròquia" o "església". En la moderna ortografia gal·lesa, es tracta com a prefix, però antigament s'escrivia de vegades com a partícula separada. El nom (sovint alterat) del sant rellevant o lloc[a] segueix l'element: per exemple "Llanfair" és la parròquia o assentament al voltant de l'església de Santa Mair ("Maria" en gal·lès).
Les diverses formes del mot són cognates amb l'anglèsland i lawn i presumiblement al seu inici denotaven un tros de terra expressament aclarit i clos,[1][2] per bé que aviat varen agafar el sentit de "territori", "país". A la Britànnia post-romana, el mot començà a ser aplicat particularment a la terra santificada ocupada per comunitats de cristians conversos. Forma part del nom de més de 630 llocs a Gal·les i gairebé tots tenen alguna connexió amb algun sant patró local. Aquests eren normalment (tot i que no sempre) els sants fundadors de la parròquia,[3] parents de les famílies dirigents que invadiren Gal·les durant l'alta edat mitjana.[4] El fundador d'un nou llan estava obligat a residir-hi i a menjar només un cop al dia (cada àpat havia de ser un tros de pa i un ou) i a beure només aigua i llet. Això havia de durar quaranta dies, excepte els diumenges, després dels quals la terra es considerava santificada per sempre.[3] El llan típic feia servir o erigia un terraplè circular amb una estacada protectora, envoltat de cabanes de fusta o pedra.[5] Al contrari que a la pràctica saxona, aquests establiments no eren capelles per als senyors locals, sinó per a tribus gairebé separades, inicialment a certa distància de la comunitat seglar.[6] Amb el pas del temps, però, es va fer habitual que les comunitats pròsperes es convertissin o bé en monestirs prohibits als residents laics o bé en comunitats seglars controlades pel senyor local.[7]
S'ha relacionat el llan britònic amb el protocelta * lano "ple, reblit",[8] present als nombrosos Mediolanum documentats arreu d'Europa (entre ells, l'actual Milà), amb el significat de «el centre del país»,[9] «centre del camp, del territori».[10] Una etimologia alternativa per al terme Mediolanum, proposada a partir de la comparació de lano amb el llatí "planum" (amb la pèrdua de la 'p' inicial típica de les llengües cèltiques), seria «al mig de la plana», per bé que moltes ciutats que duien aquest nom no eren pas al mig de cap plana. El lingüista Xavier Delamarre, considerant la vocació religiosa d'alguns Mediolanum (un tret en comú amb els posteriors llanbritans), hi veu el significat de "plenitud" en el sentit religiós, relacionada amb el sentit original del mot, "ple".[8]
Lanfains (bretó: Lanfeun), El nom de Lanfains ve del bretó « lann » (ermita) i, sembla, del llatí « fanum » (temple). Lanfains era a la frontera lingüística entre el gal·ló i el bretó.
El cúmbric es va parlar a Cúmbria i a zones de Hen Ogledd fins a l'alta edat mitjana i per tant, alguns topònims a Cumbria i els comtats del voltant tenen origen britònic.
Lamplugh (Cúmbria), Sant Moloch (el segont element '-plugh' s'ha explicat com a equivalent al gal·lès plwyf 'parròquia' o blwch 'descobert, nu')
Lanercost Priory (Cúmbria). El nom "Lanercost" deriva de llanerch, un mot britònic o gaèlic amb el significat de clariana.[12]
Topònims a la rodalia de Cúmbria
Lampert (Northumberland), també escrit Lampart. El segon element s'ha explicat com a equivalent al gal·lès perth, 'bardissa, matoll'.[13]
Topònims a Escòcia
Alguns topònims a Escòcia tenen elements pictes i cúmbrics com ara Aber i Lhan que són cognats amb altres llengües britòniques com el gal·lès.
Lhanbryde (gaèlic: Lann Brìghde), Santa Brígida (el topònim apareix per primer cop a Lamanbride el 1215, i la l'escriptura moderna tipus gal·lesa és probablement una innovació del segle XIX)
Longannet, un poble a Fife, ocupat per una central elèctrica ara en desús. El nom probablement significava "antic recinte de l'església".[14]
Lumphinnans (gaèlic: Lann Fhìonain) a Fife. El nom vol dir 'Cementiri d'en Fhìonain'.
Lumphanan, un poble a Aberdeenshire. La seva etimologia és idèntica a la de Lumphinnans acabada d'esmenar, amb el qual comparteix un nom gaèlic.
Lindores, poble de Fife. Se suposa que el nom va significar 'Església vora l'aigua'.
A la ficció
Al fulletó de llarga durada nord-americàOne Life to Live hi hapareix una fictícia Llanview, Pennsylvania, situada als afores de la ciutat de Filadèlfia. En l'univers de ficció del fulletó, Llanview és la seu del comtat de Llantano. També s'hi situa una important finca històrica, Llanfair.
↑Alguns topònims que actualment comencen amb llan deuen la seva forma actual a la confusió, havent estat originats com a glan ("vora de riu") o nant ("rierol, vall"). N'és un exemple Llanbradach, originàriament Nant Bradach ("Vall del Bradach") o el còrnicLanteglos, d'un original Nanseglos ("Vall de l'església").
Referències
↑Oxford English Dictionary, 1st ed. "land, n.¹". Oxford University Press (Oxford), 1901.
↑Oxford English Dictionary, 1st ed. "laund, n." Oxford University Press (Oxford), 1902.
↑ 8,08,1«lano-» (en francès). arbre-celtique.com. L'encyclopédie - L'Arbre Celtique, 1999.
↑Kruta, Venceslas. «Los celtas». A: Los primeros europeos (en castellà). Traducció: Giménez, M. Isabel. Madrid: Anaya, octubre 1992, p. 109. ISBN 84-207-4754-8.
