Les llengües corachol són una divisió convencionalmente acceptada de la branca meridional de la família lingüística uto-asteca formada actualment pel cora i el huichol; no obstant això en l'antiguitat l'idioma guachichil també formava part d'aquesta subfamília lingüística.
Classificació
Les llengües corachol semblen a la divisió meridional de les llengües utoasteques. Dins d'aquesta divisió semblen mostrar un parentiu més proper amb el grup astecoide o llengües nàhua, que al grup taracahita o al grup tepiman.
Comparació lèxica
Els numerals comparats pel cora i huichol són:
GLOSA
|
Cora (El Nayar) |
Cora (Santa Teresa) |
Huichol
|
PROTO- CORACHOL
|
'1' |
seãtã |
saã |
ʂewí |
*semi
|
'2' |
wáʔapʷa |
wáʔpʷa |
hūta |
*wō-
|
'3' |
wáika |
weíka |
haika |
*waika
|
'4' |
mʷákʷa |
mʷákʷa |
nauka |
*na-woka
|
'5' |
anšãvi |
anšåvi |
ʔauʂɯ́wi |
*ansami
|
'6' |
aráysevi |
aráysevi |
ʔataʂewí |
*ata-semi
|
'7' |
aráwaʔapʷa |
aráʷaʔpʷa |
ʔatahūta |
*ata-wō-
|
'8' |
aráwaika |
aráweika |
ʔatahaika |
*ata-waika
|
'9' |
arámʷakʷa |
arámʷakʷ |
ʔatanauka |
*ata-na-woka
|
'10' |
tamʷáamʷataʔa |
tamʷámʷata |
tamáamáta |
*tamaamata
|
La següent llista lèxica compara el cora, el huichol i el nàhuatl clàssic:
GLOSSA |
Cora |
Huichol |
Nàhuatl
|
'gran'
|
véʔe |
|
wēy
|
'llarg'
|
tiʔih |
tivit |
tepēλ
|
'persona'
|
tyaataʔa |
|
λāka-
|
'mà'
|
mwáh |
-mama |
mā-
|
'ull'
|
híʔi |
hiʂi |
iš(teloloh-)
|
'os'
|
karíh |
ʔūme |
omiλ
|
'excremento'
|
čwita |
kwita |
kwiλa-
|
'arbre'
|
kiyéh |
kiye |
kwaiλ
|
'fulla'
|
šamwa |
ʂama |
šiwiλ
|
'gos'
|
ciʔi |
ciki |
čiči-
|
'coiot'
|
wáaveʔe |
yawi |
koyoλ
|
'cérvol'
|
mwašáh |
maʂa |
masaλ
|
'serp'
|
kúʔu- |
|
koaλ
|
'aigua'
|
háa |
ha |
ā-
|
'piedra'
|
tye- |
te |
teλ
|
'casa'
|
čiʔi |
ki |
cal-
|
'cançó'
|
čwīka |
kwika- |
kwīkaλ
|
'menjar'
|
kwaʔa |
kwai-ya |
(λa)kwa-
|
ARTICLE
|
i |
|
in
|
Hom pot apreciar que el cora presenta algunes palatalitzacions de velars i labiovelars davant /i/: *kwīka- > čwīka 'excrement' y *ki- > čiʔi 'casa'. Endemés d'alguns debilitaments consonàntics entre vocals.
Bibliografia
- F. Karttunen (1983): An analytical Dictionary of Nahuatl, Okhlahoma University Pres, ISBN 0-8061-2421-0.