La llengua dâw pertany a la família lingüística nadahup. És parlat per unes cent persones de la comunitat indígena dâw, nativa de la part nord-occidental de l'Estat de l'Amazones, al Brasil. La majoria dels dâw també tenen coneixements de nheengatu i de portuguès.[1][2][3]
Se sap que hi havia una varietat, ja extingida, amb el nom de Kurikuriaí o Kurikuriarí. Les diferències quant al dâw són principalment de naturalesa sociolingüística, ja que hi ha un cert nivell d'intel·ligibilitat.
Fonologia
Vocals
El dâw té 15 vocals:[1]
Les vocals es laringalitzen quan es produeixen abans o després d’una oclusiva glotal, tal com es veu als exemples següents.[4]
- /ʔɛʔ/ [ʔɛ̰́ʔ] "boca gran"
- /nɯʔ/ [nɯ̰́ʔ] "mancar"
Harmonia vocàlica
L'harmonia vocàlica del dâw es ocorre principalment en dues situacions: a les composicions i amb el marcador de focus /-Vʔ/, (V indica una vocal). Quan es combinen dues paraules i la primera té l'estructura CVC, no s'observa l'harmonia vocal (p.e. /pɔx/ "alt" + /lã̌ʃ/ "vaixell" = /pɔxlã̌ʃ/ "avion". Tanmateix, si la primera paraula de la composició és una síl·laba del tipus CV, sí que hi ha harmonia vocàlica (p.e. /xɔ̂/ "canoa" + /tɯm/ "ull" = /xɯtɯm/ "sol"). La vocal del marcador de focus /-Vʔ/ és la mateixa que la vocal de la síl·laba a la qual s'afegeix (p.e.) /jɯ̂w/ "sang" + /-Vʔ/ = /jɯ̂wɯʔ/.[2]
Consonants
El dâw té 25 consonants:[5]
Les consonants glotalitzades al mateix temps es laringealitzen, tal com es veu als exemples següents.[4]
- /wˀac/ [w̰ˀác̚], "rem"
- /ʃělˀ/ [ʃěːl̰ˀ̚], "plàtan"
Les consonants oclusives a la coda de la síl·laba es caracteritzen per la desoclusió inaudible. Quan es troben a l'atac de la síl·laba, els sons /c/ i /k/ es realitzen com a consonants ejectives, és a dir, [cʼ] i [kʼ], a diferència de les altres consonants oclusives (p.e. [kʼɛ̃́k̚], "enganxar").[1][2]
To
El dâw és una llengua tonal, segons l'anàlisi hi ha tres o bé quatre tons. N'hi ha un de baix, un d'alt, un d'ascendent i un de descendent. Gràficament, aquests es marquen amb accents greus, accents aguts, anticircumflexos i circumflexos. S'ha de tenir en compte, però, que només hi ha dos tons lèxics. El to baix només es produeix en síl·labes àtones, mentre que el to alt està restringit a les síl·labes tòniques. Els tons ascendents i descendents ocorren a totes les síl·labes. Com que els tons alts i baixos no són lèxics, no sempre es marquen.[2]
El to, no només té funcions lèxiques sinó també morfològiques i sintàctiques. Per exemple, s'empra per a realitzar derivacions i per distingir entre verbs intransitius itransitius.[6]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Martins 2004
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Martins 2005
- ↑ Epps, Patience. A Grammar of Hup. Berlín, Alemanya: Mouton de Gruyter, 2008, p. 4.
- ↑ 4,0 4,1 Martins 2005, p. 52
- ↑ Martins 2004, p. 16
- ↑ Martins 2005, p. 50
Enllaços externs
|
|---|
| Llengua oficial | |
|---|
| Llengües regionals | |
|---|
Llengües
indígenes | |
|---|
| Interllengües | |
|---|
| Llengües de signes | |
|---|
