Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Llista de ciutats de Belarús

Minsk, Edifici de l'ajuntament
Hómiel, Residència Rumiàntsev-Paskèvitx
Mahiliou, Edifici de l'Ajuntament
Vítsiebsk, Ajuntament
Hrodna, Catedral de Sant Francesc Xavier
Brest, Església de l'Exaltació de la Santa Creu
Babruisk, Església de la Immaculada Concepció de la Verge Maria
Barànavitxi, Plaça Lenin
Baríssau, Església de la Resurrecció de Crist
Pinsk, collegium jesuïta
Orxa, antic claustre jesuïta
Mazir, Catedral de l'Arcàngel Miquel
Salihorsk, Edifici d'Administració

Aquesta és una llista de ciutats de Belarús. Ni el belarús ni el rus tenen paraules equivalents al català "ciutat" o "poble". La paraula horad[1](belarús: горад: горад, rus: город és utilitzada per ambdós. Però les lleis belarusses proporcionen tres nivells de jerarquia.[2]

Descripció

Segons la Llei de 5 de maig de 1998, les categories de les localitats urbanes més desenvolupades a Belarús són les següents:

  • Minsk — capital;
  • Ciutat de subordinació a la voblasć (belarús: горад абласнога падпарадкавання, rus: город областного подчинения) — localitat urbana amb una població de no pas menys de 50,000 persones; té el seu cos propi òrgan d'autogovern, conegut com a Consell de Diputats (belarús: Савет дэпутатаў, rus: совет депутатов) i un comitè executiu (belarús: выканаўчы камітэт, rus: исполнительный комитет) del mateix nivell que els dels raions (belarús: раён).
  • Ciutat de subordinació al raion (belarús: горад раённага падпарадкавання, rus: город районного подчинения) — localitat urbana amb població de més de 6.000 persones; pot tenir el seu propi cos d'autogovern (belarús: Савет дэпутатаў, rus: совет депутатов) i un comitè executiu (belarús: выканаўчы камітэт, rus: исполнительный комитет), que són del mateix nivell dels consells rurals i dels haradski passiolak (belarús: гарадскі пасёлак, rus: городской посёлок) (un tipus de localitat urbana més petita).

Aquesta divisió va ser heretada per la República contemporània de Bielarús de la BSSR i introduïda el 1938.[3]

A principis del 2010, 112 assentaments urbans tenien l'estatus de ciutat/ poble. Entre ells:[4]

  • 12 ciutats de subordinació a la voblasć;
  • 99 ciutats de subordinació al raion;
  • Minsk — la capital del país.

Llista

Rang Belarús
(BGN/PCGN Arxivat 2007-12-19 a Wayback Machine.)
Rus
(BGN/PCGN Arxivat 2012-06-19 a Wayback Machine.)
Estatut Obtingut Fundació Població
(2010)[5]
Província de Minsk
1 Minsk
(Мінск, Minsk)
Minsk
(Минск)
Capital 27 de setembre de 1938[6] 1067 1.834.200
2 Baríssau
(Барысаў, Barysaŭ)
Boríssov
(Борисов)
Raion 27 de setembre del 1938 1102 147.100
3 Salihorsk
(Салігорск, Salihorsk)
Soligorsk
(Солигорск)
Raion 7 de març del 1963 1959 102.300
4 Maladzietxna
(Маладзечна, Maladziečna)
Molodetxno
(Молодечно)
Raion 20 de setembre de 1944 1388 94.200
5 Jòdzina
(Жодзіна, Žodzina)
Jódino
(Жодино)
Voblasć 7 de març de 1963 1643 61.800
6 Slutsk
(Слуцк, Sluck)
Slutsk
(Слуцк)
Raion 27 de setembre de 1938 1116 61.400
7 Vilieika
(Вілейка, Viliejka)
Vileika
(Вилейка)
Raion 15 de gener de 1940 1460 26.800
8 Dziarjinsk
(Дзяржынск, Dziaržynsk)
Dzerjinsk
(Дзержинск)
Raion 27 de setembre de 1938 segle XI 25.200
9 Màrina Horka
(Мар'іна Горка, Marjina Horka)
Màrina Gorka
(Марьина Горка)
Raion 22 de juliol de 1955 segle XVI 21.400
10 Stoubtsi
(Стоўбцы, Stoŭbcy)
Stolbtsi
(Столбцы)
Raion 15 de gener de 1940 1511 15.400
11 Smaliavitxi
(Смалявічы, Smaliavičy)
Smolevitxi
(Смолевичи)
Raion 7 de març de 1968 1448 15.100
12 Zaslàuie
(Заслаўе, Zaslaŭje)
Zaslavl
(Заславль)
Raion 14 d'agost de 1985 Arxivat 2019-06-12 a Wayback Machine. 985 14.200
13 Niasvij
(Нясвіж, Niasviž)
Nesvij
(Несвиж)
Raion 15 de gener de 1940 1223 14.100
14 Fànipal
(Фаніпаль, Fanipaĺ)
Fànipol
(Фаниполь)
Raion 10 de març de 1999[Enllaç no actiu] 1856 12.700
15 Bierazinò
(Беразіно, Bierazino)
Berezinó
(Березино)
Raion 7 de març de 1968 1501 12.000
16 Liuban
(Любань, Liubań)
Liuban
(Любань)
Raion 7 de març de 1968 1566 11.300
17 Staria Darohi
(Старыя Дарогі, Staryja Darohi)
Starie Dorogi
(Старые Дороги)
Raion 27 de setembre de 1938 1524 11.000
18 Klietsk
(Клецк, Klieck)
Kletsk
(Клецк)
Raion 15 de gener de 1940 1127 10.800
19 Lahoisk
(Лагойск, Lahojsk)
Logoisk
(Логойск)
Raion 28 de maig de 1998Arxivat 2012-03-30 a Wayback Machine. 1078 10.800
20 Valojin
(Валожын, Valožyn)
Volojin
(Воложин)
Raion 15 de gener de 1940 segle XIV 10.600
21 Txervien
(Чэрвень, Červień)
Txerven
(Червень)
Raion 27 de setembre de 1938 1387 10.100
22 Kapil
(Капыль, Kapyĺ)
Kopil
(Копыль)
Raion abril, 29 1984 Arxivat 2019-06-11 a Wayback Machine. 1274 9.900
23 Uzdà
(Узда, Uzda)
Uzdà
(Узда)
Raion 10 de març de 1999[Enllaç no actiu] 1450 9.700
24 Krupki
(Крупкі, Krupki)
Krupki
(Крупки)
Raion 7 de maig de 1991Arxivat 2012-03-30 a Wayback Machine. 1575 8.600
25 Miàdziel
(Мядзел, Miadziel)
Miàdel
(Мядель)
Raion 18 de novembre de 1998Arxivat 2012-03-30 a Wayback Machine. 1324 7.000
Província de Vítsiebsk
1 Vítsiebsk
(Віцебск, Viciebsk)
Vítebsk
(Витебск)
Voblasć 27 de setembre de 1938 974 348.800
2 Orxa
(Орша, Orša)
Orxa
(Орша)
Voblasć 27 de setembre de 1938 1067 117.200
3 Navapòlatsk
(Наваполацк, Navapolack)
Novopólotsk
(Новополоцк)
Voblasć 14 de desembre de 1963 1958 98.200
4 Pòlatsk
(Полацк, Polack)
Pólotsk
(Полоцк)
Voblasć 27 de setembre de 1938 862 82.800
5 Pastavi
(Паставы, Pastavy)
Postavi
(Поставы)
Raion 15 de gener de 1940 1409 19.800
6 Hlibòkaie
(Глыбокае, Hlybokaje)
Glubókoie
(Глубокое)
Raion 15 de gener de 1940 1514 18.200
7 Lièpiel
(Лепель, Liepieĺ)
Lépel
(Лепель)
Raion 27 de setembre de 1938 1439 17.400
8 Novalukoml
(Новалукомль, Novalukomĺ)
Novolukoml
(Новолукомль)
Raion 31 de juliol de 1970 1964 13.800
9 Haradok
(Гарадок, Haradok)
Gorodok
(Городок)
Raion 27 de setembre de 1938 segle XIII 12.900
10 Baran
(Барань, Barań)
Baran
(Барань)
Raion 17 de maig de 1972 1598 11.600
11 Talatxín
(Талачын, Talačyn)
Tolotxin
(Толочин)
Raion 22 de juliol de 1955 1433 10.200
12 Bràslau
(Браслаў, Braslaŭ)
Bràslav
(Браслав)
Raion 1940[7] 1065 9.500
13 Txàxniki
(Чашнікі, Čašniki)
Txàxniki
(Чашники)
Raion 31 d'agost de 1962 1504 9.200
14 Miori
(Міёры, Mijory)
Miori
(Миоры)
Raion 7 de gener de 1972 Arxivat 2019-06-10 a Wayback Machine. 1514 8.100
15 Dubrouna
(Дуброўна, Dubroŭna)
Dubrovno
(Дубровно)
Raion 27 de setembre de 1938 1773 8.000
16 Siannò
(Сянно, Sianno)
Sennó
(Сенно)
Raion 27 de setembre de 1938 1442 8.000
17 Vierhniadzvinsk
(Верхнядзвінск, Vierchniadzvinsk)
Verkhnedvinsk
(Верхнедвинск)
Raion 27 de setembre de 1938 1386 7.300
18 Dòkxitsi
(Докшыцы, Dokšycy)
Dókxitsi
(Докшицы)
Raion 15 de gener de 1940 1407 6.600
19 Dzisnà
(Дзісна, Dzisna)
Disnà
(Дисна)
Raion 15 de gener de 1940 1461 2.000
Província de Mahiliou
1 Mahiliou
(Магілёў, Mahilioŭ)
Moguilev
(Могилёв)
Voblasć 27 de setembre de 1938 1267 354.000
2 Babruisk
(Бабруйск, Babrujsk)
Bobruisk
(Бобруйск)
Voblasć 27 de setembre de 1938 1387 215.100
3 Horki
(Горкі, Horki)
Gorki
(Горки)
Raion 27 de setembre de 1938 1544 32.600
4 Assipòvitxi
(Асіповічы, Asipovičy)
Ossipóvitxi
(Осиповичи)
Raion 27 de setembre de 1938 1872 32.400
5 Krítxau
(Крычаў, Kryčaŭ)
Krítxev
(Кричев)
Raion 27 de setembre de 1938 1136 27.100
6 Bíkhau
(Быхаў, Bychaŭ)
Bíkhov
(Быхов)
Raion 27 de setembre de 1938 1430 17.000
7 Klímavitxi
(Клімавічы, Klimavičy)
Klímovitxi
(Климовичи)
Raion 27 de setembre de 1938 1581 17.000
8 Xklou
(Шклоў, Škloŭ)
Xklov
(Шклов)
Raion 27 de setembre de 1938 1535 16.400
9 Kastsiukòvitxi
(Касцюковічы, Kasciukovičy)
Kostiukóvitxi
(Костюковичи)
Raion 27 de setembre de 1938 segle XVI 15.900
10 Mstsislau
(Мсціслаў, Mscislaŭ)
Mstislavl
(Мстиславль)
Raion 27 de setembre de 1938 1135 10.700
11 Txàvussi
(Чавусы, Čavusy)
Txaussi
(Чаусы)
Raion 27 de setembre de 1938 segle XVI 10.600
segle XV Kírausk
(Кіраўск, Kiraŭsk)
Kírovsk
(Кировск)
Raion 4 de juny de 2001[Enllaç no actiu] segle XIX 8.800
13 Txèrikau
(Чэрыкаў, Čerykaŭ)
Txérikov
(Чериков)
Raion 27 de setembre de 1938 1604 8.200
14 Slàuharad
(Слаўгарад, Slaŭharad)
Slàvgorod
(Славгород)
Raion 23 de maig de 1945 1136 7.900
15 Klitxau
(Клічаў, Kličaŭ)
Klítxev
(Кличев)
Raion 11 de setembre del 2000Arxivat 2012-03-30 a Wayback Machine. 1592 7.500
Província de Hòmiel
1 Hòmiel
(Гомель, Homieĺ)
Gómel
(Гомель)
Voblasć 27 de setembre de 1938 1142 484.300
2 Mazir
(Мазыр, Mazyr)
Mózir
(Мозырь)
Raion 27 de setembre de 1938 1155 108.800
3 Jlobin
(Жлобін, Žlobin)
Jlobin
(Жлобин)
Raion 27 de setembre de 1938 1492 75.700
4 Svietlahorsk
(Светлагорск, Svietlahorsk)
Svetlogorsk
(Светлогорск)
Raion 29 de juny de 1961 1560 69.900
5 Rètxitsa
(Рэчыца, Rečyca)
Rétxitsa
(Речица)
Raion 27 de setembre de 1938 1213 64.600
6 Kalínkavitxi
(Калінкавічы, Kalinkavičy)
Kalínkovitxi
(Калинковичи)
Raion 27 de setembre de 1938 1560 38.400
7 Rahatxov
(Рагачоў, Rahačoŭ)
Rogatxev
(Рогачёв)
Raion 27 de setembre de 1938 1560 38.400
8 Dòbruix
(Добруш, Dobruš)
Dóbruix
(Добруш)
Raion 27 de setembre de 1938 1335 18.300
9 Jítkavitxi
(Жыткавічы, Žytkavičy)
Jítkovitxi
(Житковичи)
Raion 19 de novembre de 1971 1500 15.900
10 Khòiniki
(Хойнікі, Chojniki)
Khòiniki
(Хойники)
Raion 10 de novembre de 1967 1512 13.800
11 Piètrikau
(Петрыкаў, Pietrykaŭ)
Pétrikov
(Петриков)
Raion 27 de setembre de 1938 1523 10.500
12 Ielsk
(Ельск, Jeĺsk)
Ielsk
(Ельск)
Raion 5 de juliol de 1971 segle XVI 9.700
13 Buda-Kaixaliova
(Буда-Кашалёва, Buda-Kašaliova)
Buda-Koixelevo
(Буда-Кошелёво)
Raion 31 de desembre de 1971 1824 9.000
14 Naròulia
(Нароўля, Naroŭlia)
Naròvlia
(Наровля)
Raion 3 de novembre de 1971 1406 8.100
15 Vietka
(Ветка, Vietka)
Vetka
(Ветка)
Raion 27 de setembre de 1938 1685 8.000
16 Txatxersk
(Чачэрск, Čačersk)
Txetxersk
(Чечерск)
Raion 3 de novembre de 1971 1159 8.000
17 Vassilièvitxi
(Васілевічы, Vasilievičy)
Vassilévitxi
(Василевичи)
Raion 19 de novembre de 1971 segle XVI 3.900
18 Túrau
(Тураў, Turaŭ)
Túrov
(Туров)
Raion 3 d'agost de 2004[Enllaç no actiu] 980 2.900
Província de Brest
1 Brest
(Брэст, Brest)
Brest
(Брест)
Voblasć 15 de gener de 1940 1019 310.800
2 Barànavitxi
(Баранавічы, Baranavičy)
Barànovitxi
(Барановичи)
Voblasć 15 de gener de 1940 1871 168.200
3 Pinsk
(Пінск, Pinsk)
Pinsk
(Пинск)
Voblasć 15 de gener de 1940 1097 130.600
4 Kobrin
(Кобрын, Kobryn)
Kobrin
(Кобрин)
Raion 15 de gener de 1940 1287 51.200
5 Biaroza
(Бяроза, Biaroza)
Berioza
(Берёза)
Raion 15 de gener de 1940 1477 29.400
6 Lúniniets
(Лунінец, Luniniec)
Lúninets
(Лунинец)
Raion 15 de gener de 1940 1449 23.600
7 Ivatsèvitxi
(Івацэвічы, Ivacevičy)
Ivatsévitxi
(Ивацевичи)
Raion 28 de maig de 1966 1654 23.000
8 Prujani
(Пружаны, Pružany)
Prujani
(Пружаны)
Raion 15 de gener de 1940 1487 19.000
9 Ivànava
(Іванава, Ivanava)
Ivànovo
(Иваново)
Raion 11 de març de 1971 1423 16.100
10 Drahitxin
(Драгічын, Drahičyn)
Droguitxin
(Дрогичин)
Raion 10 de novembre de 1967 1452 14.600
11 Hàntsavitxi
(Ганцавічы, Hancavičy)
Gàntsevitxi
(Ганцевичи)
Raion 6 de desembre de 1973 Arxivat 2019-06-08 a Wayback Machine. 1898 13.900
12 Jàbinka
(Жабінка, Žabinka)
Jàbinka
(Жабинка)
Raion 23 de desembre de 1970 1871 13.100
13 Mikaixèvitxi
(Мікашэвічы, Mikaševičy)
Mikaixévitxi
(Микашевичи)
Raion 5 de maig de 1998[Enllaç no actiu] 1785 13.000
14 Bièlaaziorsk
(Белаазёрск, Bielaaziorsk)
Bélooziersk
(Белоозёрск)
Raion 16 de setembre de 1970 1958 12.500
15 Stolin
(Столін, Stolin)
Stolin
(Столин)
Raion 15 de gener de 1940 1555 12.400
16 Malarita
(Маларыта, Malaryta)
Malorita
(Малорита)
Raion 23 de desembre de 1970 1566 11.700
17 Liàkhavitxi
(Ляхавічы, Liachavičy)
Liàkhovitxi
(Ляховичи)
Raion 15 de gener de 1940 1572 11.000
18 Kamianiets
(Камянец, Kamianiec)
Kàmenets
(Каменец)
Raion 24 de juny de 1983 Arxivat 2015-05-01 a Wayback Machine. 1276 8.400
19 David-Haradok
(Давыд-Гарадок, Davyd-Haradok)
David-Gorodok
(Давид-Городок)
Raion 15 de gener de 1940 1127 6.500
20 Vissòkaie
(Высокае, Vysokaje)
Vissókoie
(Высокое)
Raion 15 de gener de 1940 segle XIV 5.400
21 Kòssava
(Косава, Kosava)
Kóssovo
(Коссово)
Raion 15 de gener de 1940 1494 2.000
Província de Hrodna
1 Hrodna
(Гродна, Hrodna)
Grodno
(Гродно)
Voblasć 15 de gener de 1940 1127 328.000
2 Lida
(Ліда, Lida)
Lida
(Лида)
Raion 15 de gener de 1940 1323 97.600
3 Slònim
(Слонім, Slonim)
Slónim
(Слоним)
Raion 15 de gener de 1940 1252 48.800
4 Vaukavisk
(Ваўкавыск, Vaŭkavysk)
Volkovisk
(Волковыск)
Raion 15 de gener de 1940 1005 44.000
5 Smarhon
(Смаргонь, Smarhoń)
Smorgon
(Сморгонь)
Raion 15 de gener de 1940 1503 36.200
6 Navahrúdak
(Навагрудак, Navahrudak)
Novogrúdok
(Новогрудок)
Raion 15 de gener de 1940 1212 29.200
7 Mastí
(Масты, Masty)
Mostí
(Мосты)
Raion 22 de juliol de 1955 1486 16.600
8 Sxutxin
(Шчучын, Ščučyn)
Sxutxin
(Щучин)
Raion 31 d'agost de 1962 1487 15.000
9 Aixmiani
(Ашмяны, Ašmiany)
Oixmiani
(Ошмяны)
Raion 15 de gener de 1940 1341 14.800
10 Skídziel
(Скідзель, Skidzieĺ)
Skídel
(Скидель)
Raion 30 de gener de 1974 1508 10.800
11 Biaròzauka
(Бярозаўка, Biarozaŭka)
Beriézovka
(Берёзовка)
Raion 21 de setembre de 1990Arxivat 2012-03-30 a Wayback Machine. segle XIX 10.800
12 Íuie
(Іўе, Iŭje)
Ívie
(Ивье)
Raion 12 de gener de 2000[Enllaç no actiu] 1444 8.100
13 Dziàtlava
(Дзятлава, Dziatlava)
Diàtlovo
(Дятлово)
Raion 21 de setembre de 1990Arxivat 2012-03-30 a Wayback Machine. 1498 7.800
14 Svíslatx
(Свіслач, Svislač)
Svíslotx
(Свислочь)
Raion 11 de gener de 2000Arxivat 2012-03-30 a Wayback Machine. 1256 6.900

Vegeu també

Referències

  1. Es donen les transcripcions del mots belarussos.
  2. «Закон Республики Беларусь от 5 мая 1998 года № 154-З "Об административно-территориальном делении и порядке решения вопросов административно-территориального устройства Республики Беларусь"». Национальный правовой Интернет-портал Республики Беларусь. Arxivat de l'original el 2021-03-22. [Consulta: 3 juny 2010].
  3. Указ Президиума Верховного Совета БССР от 27 сентября 1938 года «О классификации населённых пунктов Белорусской ССР» (Собрание законов Белорусской ССР и указов Президиума Верховного Совета Белорусской ССР, 1938—1955 гг. — Мн.: издание Президиума Верховного Совета Белорусской ССР, 1956. — С.71—74)
  4. Административно-территориальное деление Республики Беларусь на 1 января 2010 года // Статистический ежегодник Республики Беларусь 2010 / Зинковский В.И. и др.. — Мн.: Национальный статистический комитет Республики Беларусь, 2009. — С. 26.
  5. «Численность населения по Республике Беларусь, областям и г. Минску (тысяч человек) на 1 января 2010 года». Arxivat de l'original el 2010-09-18. [Consulta: 16 abril 2015].
  6. Minsk, sent la capital de l'RSSB, es va convertir en una ciutat de subordinació republicana el 14 de maig del 1946.
  7. Браслав // Большой энциклопедический словарь / Гл. ред. В.П.Шишков. — Москва: НИ «Большая Российская энциклопедия», 1998. — 640 с.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya