Té dues espines curtes a l'angle superior de l'opercle.
El seu color varia considerablement en funció del seu origen geogràfic: des del gris fosc, blau o verd a la part posterior fins a un blanc o groc clar a la part ventral. Els flancs són d'un color blau argentat o, de vegades, daurat pàl·lid o bronze.
Els exemplars joves tenen algunes taques fosques a la part superior del cos.[6][7][8][9][10][11]
Reproducció
Es reprodueix mitjançant fecundació externa i la fresa s'esdevé des del gener al març a la Mediterrània, i des del març al juny a les illes Britàniques (els ous poques vegades es troben en aigües més fredes de 8,5-9 °C o més calentes de 15 °C). Durant la temporada de fresa, cada femella pot produir entre 250.000-500.000 d'ous per kg de pes, els quals són planctònics i es desclouen entre 4 i 9 dies després de la fertilització en funció de la temperatura de la mar. Durant els següents 2-3 mesos, les larves creixen a alta mar però, finalment, fan cap a rierols, llacunes i estuaris on romandran durant 4-5 anys abans acabin el seu desenvolupament i adoptin els moviments migratoris dels adults.[12][13][14][15][8][16][17][18][19]
És un bon nedador i pot sostenir una mitjana de natació d'alta velocitat durant els seus períodes migratoris.[33]
Els exemplars joves són més gregaris que els adults i es troben en moles més o menys importants, tot i que, a mesura que van creixent, es tornen més solitaris.[7][26]
Ús comercial
És una espècie molt cercada (hi ha un mercat internacional molt important), ja que la seva carn és excel·lent i se'n paguen alts preus. Es pesca al curricà, a l'espera, per encerclament, per arrossegament, amb tremalls, palangres, etc. i ha estat molt perseguida pels pescadors submarins amb fusell.[a] Es comercialitza fresc o fumat i el seu valor nutricional és de 2,5% de greixos, 19% de proteïnes, 100 quilocalories i 0,50 mg d'àcids grassos omega 3 per cada 100 g de porció comestible. Té quantitats importants de ferro, fòsfor, magnesi i zenc.[6][8][26][34][35][36][37][38]
Estat de conservació
No és una espècie en perill d'extinció, però les seues poblacions es troben sobreexplotades. Això és degut al fet que és una espècie de creixement molt lent i el nombre de captures ultrapassa el seu índex de renovació.[34]
Observacions
És inofensiu per als humans[11] i la seua talla mínima legal de captura és de 25 cm.[a]
Notes
↑ 1,01,11,21,3Les mides mínimes dels peixos i mariscs capturats per la flota catalana estan recollides en diferents normatives publicades per la Unió Europea, el Govern Central i la Generalitat de Catalunya. És d'aplicació les talles que estableix l'annex III del Reglament del Mediterrani, i les que estableix el Reial Decret 1615/2005, de 30 de desembre, pel qual es modifica el Reial Decret 560/1995, de 7 d'abril, únicament quan siguin més restrictives que les del Reglament (CE) 1967/2006 del Consell, de 21 de desembre de 2006, relatiu a les mesures de gestió per a l'explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani i pel qual es modifica el Reglament (CEE) núm. 2847/93i es deroga el Reglament (CE) núm. 1626/94 (DOUE L 409 de 30.12.2006). Aquestes talles mínimes fan referència a les espècies procedents del calador Mediterrani català i són d'aplicació tant a la pesca i el marisqueig professional com a les activitats pesqueres esportives i recreatives.[5]
↑Smith, C.L.; J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) «Moronidae». Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT; SEI; UNESCO, vol. 2, 1990, pàg. 692-694.
.svg){kind=icon}
