Inicialment, després de casar-se, vivia a Clèveris, però després, el 1648, es va traslladar a Brandenburg, seu familiar del sei marit, a qui seguí sempre tant en els seus viatges entre La Haia, Königsberg, Berlín i Clèveris, com en les campanyes militars i als camps de batalla, durant la Gran Guerra del Nord de Varsòvia i posteriorment a Jutlàndia i a Suècia. De fet, va actuar com a assessora política del seu espòs, i va ser descrita com una dona pragmàtica. Va aconseguir, per mitjà de la correspondència que mantenia amb la reina Maria Lluïsa de Polònia, establir-hi una aliança a canvi del reconeixement de Prússia com una província de Brandenburg.
Lluïsa Enriqueta es va fer construir un nou castell d'estil holandès a Bötzow i el va anomenar Oranienburg. El 1653, el poble sencer de Bötzow va passar a anomenar-se Oranienburg. També va participar en el disseny i desenvolupament del Lustgarten de Berlín.
Barbara Beuys: Der Große Kurfürst. Der Mann, der Preußen schuf. Neuaufl. Rowohlt, Reinbek 1984, ISBN 3-499-17820-6.
Hans Biereigel: Luise Henriette von Nassau-Oranien Kurfürstin von Brandenburg. Sutton Verlag, Erfurt 2005, ISBN 3-89702-838-7.
Ulrike Hammer: Kurfürstin Luise Henriette. Eine Oranierin als Mittlerin zwischen Brandenburg-Preußen und den Niederlanden (Studien zur Geschichte und Kultur Nordwesteuropas; 4). Waxmann, Münster 2001, ISBN 3-8309-1105-X.
Ludovica Hesekiel: Jesus, meine Zuversicht. Aus dem Leben der Kurfürstin Luise Henriette (Vaterländische Geschichts- und Unterhaltungs-Bibliothek: Bd. 10). Max Woywod Verlag, Breslau 1888.
Ernst D. Kirchner: Die letzten acht Kurfürstinnen (Die Kurfürstinnen und Königinnen auf dem Throne der Hohenzollern; Bd. 2). Wiegand & Grieben, Berlin 1867 (S. 222-302 online.
Toni Saring: Luise Henriette Kurfürstin von Brandenburg. Die Gemahlin des Großen Kurfürsten; Erzählung. 2. Aufl. Deuerlich'sche Verlagsbuchhandlung, Göttingen 1941.
