Els seus ideals republicans i la seva oposició al franquisme van fer d'ella una noble atípica, pel qual va rebre el sobrenom de "la duquesa roja". Com escriptora, va publicar diverses novel·les i com historiadora la seva obra va ser força polèmica. Va dedicar gran part de la seva vida a la conservació i catalogació de l'Arxiu de la Casa de Medina Sidonia, així com a la creació de la Fundació Casa Medina Sidonia.
També és coneguda per ser la noble espanyola de més alt rang en casar-se in articulo mortis (en el moment de la mort) amb una dona, la seva companya Liliane Marie Dahlmann, i que ara ostenta el títol de Duquessa vídua de Medina Sidonia pel dret de la seva difunta esposa.[3][4][5]