Luísa Costa Gomes

Luísa Costa Gomes

Biografia
Naixement	16 juny 1954 (70 anys) Lisboa (Portugal)
Activitat
Ocupació	guionista, dramaturga, escriptora
Premis
(2010)  Premi Fernando Namora (1994)  Premi Máxima de Literatura (1988)  Premi D. Dinis

Luísa Costa Gomes (Lisboa, 16 de juny de 1954) és una cronista, dramaturga i escriptora portuguesa.^[1]

Es va llicencia en filosofia per la Universidade de Lisboa i va treballar com a professora de secundària. El 1982 va publicar la seva primera obra, 13 Contos de Sobressalto i a partir d'aleshores va escriure contes, novel·les i teatre. Va col·laborar amb mitjans com O Independente, Público i Diário de Notícias escrivint-ne cròniques periodístiques. Posteriorment es va especialitzar en traducció de textos de dramatúrgia al portuguès, i va editar la revista Ficções dedicada a contes tant d'autors portuguesos com estrangers. Com a novel·lista, ha publicat la novel·la "O Defunto Elegante", juntament amb Abel Barros Baptista; el llibret de "Corvo Branco", una òpera de Philip Glass i posada en escena per Bob Wilson, que va estrenar a l'Expo 98 de Lisboa; la cantata "Sobre o Vulcão", amb música de Luís Brangança Gil. El 1994 va publicar Vida de Ramon, on narra la vida de Ramon Llull. L'obra va ser traduïda i publicada en català per Edicions 62.

El 2020 va guanyar una proposta de projecte per a fer un projecte audiovisual amb Netflix, una ficció amb el títol de "Paradoxa".^[2]

• Treze Contos de Sobressalto. Amadora: Bertrand, 1981.
• Arnheim & Desirée: mitos para o século vinte. Lisboa: Difel, 1983.
• O Gémeo Diferente. Lisboa: Difel, 1984.
• O Trono e o Domínio (com Rui Romão). Lisboa: Rolim, 1985.
• O Pequeno Mundo. Lisboa: Quetzal, 1988.
• Vida de Ramón. Lisboa: Dom Quixote, 1994.
• Olhos Verdes. Lisboa: Dom Quixote, 1994.
• O Defunto Elegante (com Abel Barros Baptista). Lisboa: Relógio d’Água, 1996.
• Contos outra vez: 1984-1997. Lisboa: Cotovia, 1997.
• Educação para a tristeza. Lisboa: Presença, 1998.
• Império do amor. [S.l.]: Tinta Permanente, 2001.
• José Matias: entretém para quatro mulheres. Lisboa: Ensemble, 2002.
• A galinha que cantava ópera e outras histórias de animais. Lisboa: Dom Quixote, 2005.
• A Pirata. Lisboa: Dom Quixote, 2006.
• Trava-línguas. Lisboa: Dom Quixote, 2006.
• Setembro e outros contos. Lisboa: Dom Quixote, 2007.
• Dom Mínimo, o Anão enorme e outras histórias. Alfragide: Texto, 2009.
• Ilusão (ou o que quiserem). Lisboa: D. Quixote, 2009.
• 1910: uma antologia literária, [et al.]. Alfragide: Dom Quixote, 2010.
• Cláudio e Constantino: novela rústica em paradoxos. Alfragide: D. Quixote, 2014.
• Florinhas de Soror Nada: a vida de uma não-santa. Lisboa: Alfragide, Dom Quixote, 2018.

• Nunca Nada de Ninguém. Lisboa: Cotovia, 1991.
• Ubardo, seguido de A minha Austrália. Lisboa: Dom Quixote, 1993.
• Clamor (sobre textos de Vieira). Lisboa: Cotovia, 1994.
• Duas comédias: Um filho, seguido de A vingança de Antero ou boda deslumbrante. Lisboa: Relógio d'Água, 1996.
• O céu de Sacadura: tragicomédia ambigua. Lisboa: Cotovia, 1998.
• Arte da conversação, seguido de Vanessa vai à luta. Lisboa: Cotovia, 1999.
• A Vida em Vénus. Lisboa: Culturgest, 2008.

• O Corvo Branco (White Raven), autora del llibret per a un projecte de Philip Glass i Robert Wilson, encarregat per António Mega Ferreira, comissari de l'Expo de Lisboa de 1998.

• Da Costa, praias e montes da Caparica. Lisboa: Fundação Francisco Manuel dos Santos, 2018.

Luísa va rebre el premi "Prémio D. Dinis" l'any 1988 de la "Fundação da Casa de Mateus " per la seva novel·la O Pequeno Mundo. Va ser guardonada l'any 1994 amb el Premi Màxima de Literatura per la seva novel·la Olhos Verdes . L'any 2010 també va ser guardonada amb el Premi Fernando Namora per la novel·la Ilusão ou O Que Quiserem .