Als quatre anys va marxar a l'exili i va passar una part de la infantesa exiliat a França. El 1948 tornà a Barcelona, on es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i més tard treballà com a assessor jurídic en l'empresa privada. És un dels pares de l'Estatut de Sau.
El 1997 va dimitir del càrrec, va abandonar la política i va ser nomenat president del consell d'administració de la societat Autopistes de Catalunya fins al 2003. També va presidir les societats Abertis Logística i Kern Pharma SL.[7]
Cas Pretòria
El 27 d'octubre del 2009 va ser arrestat per la guàrdia civil per ordre del jutge Baltasar Garzón, acusant-lo de corrupció (cas Pretòria), juntament amb Lluís Prenafeta (també vinculat a CDC) i Bartomeu Muñoz, alcalde de Santa Coloma de Gramenet pel PSC.[8] El dia 30, després d'haver declarat a l'Audiència Nacional de Madrid, per ordre del jutge Baltasar Garzón ingressà a presó de Brians II, d'on surt en 25 de març en pagar la fiança d'un milió d'euros.[9] El març de 2017 va començar el seu judici, on va confessar haver cobrat comissions il·legals del 4% en dues operacions urbanístiques. Va ser condemnat a pagar una multa de 3 milions d'euros arran d'un pacte amb la fiscalia anticorrupció, i pel cas Pretòria, a 1 any, 11 mesos i 27 dies de presó i el decomís d'1,1 milions d'euros.[10]
De 1977 a 1999: Conselleria de Governació. Del 1999 a 2003: Conselleria de Governació i Relacions Institucionals. Del 2003 a 2010: Governació i Administracions Públiques. *El 2003 es va crear una Conselleria de Relacions Institucionals i Participació, separada de Governació. El 2006, aquesta conselleria es va unir a Interior i al 2010 es va tornar a ajuntar amb Governació.
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
