Majdal Bani Fadil (àrab: مجدل بني فاضل, Majdal Banī Fāḍil) és un vilapalestina de la governació de Nablus, a Cisjordània, al nord de la vall del Jordà, 23 kilòmetres al sud-est de Nablus. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 2.382 habitants en 2007.[1] És governada per un consell de vila de 9 membres liderats per Walid Othman.[2] La major part dels habitants de la vila pertanyen als clans Othman i Zayn ad-Din. Les principals activitats econòmiques són l'agricultura i la ramaderia, en particular olives, raïm, prunes i figues. La carretera principal que connecta Majdal Bani Fadil amb Ramallah i Nablus i Jericó ha estat tancada a la vila des de 2000 quan va esclatar la Segona Intifada.[3] Es troba a l'est de Qusra, al nord de Duma, i al sud-est d'Aqraba.
En 1517 la vila fou inclosa en l'Imperi Otomà amb la resta de Palestina, i s'hi ha trobat fragments de ceràmica del primer període otomà.[4] Apareix als registres fiscals de 1596 com a Majdal, situada a la nàhiya de Jabal Qubal del liwà de Nablus. La població era de 18 llars, totes musulmanes. Pagaven una taxa fixa del 33,3% per als productes agrícoles com el blat, l'ordi, els cultius d'estiu, les oliveres, les cabres, els ruscs, a més dels ingressos ocasionals, i tenia un impost fix per a les persones de la zona de Nablus; un total de 1.450 akçe.[6]
En 1870 Guérin assenyalà: «Hi he trobat dues columnes petites i antigues. Nombrosos cisternes, cavernes, i tombes excavades a la roca demostren l'antiguitat del lloc, el nom antic del qual era sens dubte Migdal. També vam examinar una excavació molt curiosa anomenada el Kaf. és de forma quadrada i mesura 26 peus i 2 polzades eren cada costat. És tres quartes parts enfonsat, i ofereix aquesta peculiaritat, que aquestes porcions de paret són encara visibles. A l'interior hi ha petits nínxols, alguns triangulars i alguns voltats, tallats a distàncies iguals i en files.»[7] Va remarcar que la petita mesquita anomenada Nabi Yahia tenia dues columnes antigues reutilitzades.[8]
En 1882 el Survey of Western Palestine (SWP) de la Palestine Exploration Fund va descriure-la com «una petita vila al cim d'un turó, amb oliveres al sud i l'oest, i un petit lloc sagrat al sud-est. A l'est s'hi troben cellers, i hi ha tombes i cisternes excavades a la roca a prop de la vila.»[9]
En 1945 la població era de 430 habitants, tots musulmans,[12] amb 28.022 dúnams de terra, segons un cens oficial de terra i de població.[13] D'aquests, 1.131 dúnams eren per a plantacions i terra de rec, 6.994 per a cereals,[14] mentre que 36 dúnams eren sòl edificat.[15]
