El 1990 empatà al primer lloc al penúltim Campionat de la RFS de Rússia que se celebrà, a Kúibixev, abans de la dissolució de la Unió Soviètica.
El 1993, als 25 anys, Sorokin va anar a l'Argentina per jugar el Magistal San Martín, que va guanyar brillantment, i va optar per quedar-se al país, la ciutadania del qual va obtenir el 1998. Va entrenar Hugo Spangenberg i posteriorment es va casar amb la mare del seu deixeble. A l'Argentina hi va guanyar nombrosos torneigs, com ara els oberts internacionals de Vila Martelli (1995 i 1997) i Paraná (1995). El 1998 era el millor jugador del rànquing argentí, i va representar l'Argentina a l'Olimpíada d'escacs de 1998, a Calmúquia. El 1999 es va separar i va marxar de l'Argentina.[3]
Era també un molt prestigiós entrenador d'escacs, que havia entrenat l'equip femení de Rússia, i era entrenador en cap a l'escola de GM de Calmúquia.[2] El 2007 va entrenar Serguei Rublevski durant els Matxs de Candidats a Elista.[1][6]
