Maria Anna d'Àustria (emperadriu romanogermànica)

Aquest article tracta sobre la infanta d'Espanya. Si cerqueu la reina d'Espanya, vegeu «Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)».

Maria Anna d'Àustria

La infanta Marianna d'Espanya, emperadriu romanogermànica pintada per Diego Velázquez
Nom original	(es) María Ana de España
Biografia
Naixement	18 agost 1606 Monestir de l'Escorial (Comunitat de Madrid)
Mort	13 maig 1646 (39 anys) Linz (Àustria)
Causa de mort	trastorn puerperal
Sepultura	Cripta Imperial de Viena
Regent
Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	reina regnant
Altres
Títol	Reina Emperadriu consort del Sacre Imperi romanogermànic
Família	Dinastia dels Habsburg
Cònjuge	Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic (1631–)
Fills	Ferran IV d'Hongria, Maria Anna d'Àustria, Felip August d'Àustria, Maximilià Tomàs d'Àustria, Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maria d'Àustria
Pares	Felip III de Castella   i Margarida d'Àustria
Germans	Anna d'Àustria Felip IV de Castella Ferran d'Àustria Carles d'Àustria Alfons d'Àustria Margarida Francesca d'Àustria Maria d'Àustria
Premis
Rosa d'Or del Papa

Maria Anna d'Àustria (El Escorial, 18 d'agost de 1606—Linz, 13 de maig de 1646)^[1] va ser una infanta d'Espanya, filla de Felip III, que va esdevenir emperadriu del Sacre Imperi Romanogermànic pel seu matrimoni amb Ferran III.

Nascuda al Monestir de l'Escorial l'any 1606 essent filla del rei Felip III d'Espanya i de l'arxiduquessa Margarida d'Àustria. Marianna era neta per via paterna del rei Felip II d'Espanya i de l'arxiduquessa Anna d'Àustria i d'Habsburg i per via materna de l'arxiduc Carles II d'Àustria i de la princesa Maria Anna de Baviera.

El 1614, quan encara era una nena, es va negociar el seu matrimoni amb Carles I d'Anglaterra, aleshores príncep de Gal·les, un casament que no es va arribar a celebrar.^[2] El matrimoni es frustrà per les pressions del Papat que no veia amb bons ulls el casament d'una infanta espanyola amb l'hereu d'una Corona protestant. Davant la negativa, Carles I d'Anglaterra es casà amb la princesa Enriqueta Maria de França.

El 20 de febrer de l'any 1631 es casà amb el futur emperador Ferran III, aleshores rei d'Hongria i de Bohèmia, fill de l'emperador Ferran II i de la princesa Maria Anna de Baviera.^[1] La parella tingué sis fills:

• Ferran IV d'Hongria (Viena, 1633-1654).^[1]
• Maria Anna d'Àustria (Neustad, 1634-Madrid, 1696), casada amb Felip IV d'Espanya.^[1]
• Felip August d'Àustria (Viena, 1636-1639).
• Maximilià Tomàs d'Àustria (Viena, 1637-1639).
• Leopold I, emperador romanogermànic (Viena, 1640-1705), casat amb la infanta Margarida d'Espanya i en segones núpcies amb l'arxiduquessa Clàudia Felicitat d'Àustria; i, en terceres núpcies amb la princesa Elionor del Palatinat-Neuburg.^[1]
• Maria d'Àustria (Viena, 1646-1646), morta pocs dies després de néixer.

Marianna morí el 1646 a conseqüència de les afeccions creades arran del seu últim part, el de l'arxiduquessa Maria que també morí.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Anna d'Àustria