Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Marian Anderson

Plantilla:Infotaula personaMarian Anderson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 febrer 1897 Modifica el valor a Wikidata
Filadèlfia (Pennsilvània) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 abril 1993 Modifica el valor a Wikidata (96 anys)
Portland (Oregon) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortinfart de miocardi
insuficiència cardíaca Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEden Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicAfroamericans Modifica el valor a Wikidata
FormacióSouth Philadelphia High School Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica clàssica, òpera, música de cambra, Espiritual negre i cant Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1925 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
VeuContralt Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficRCA Victor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeOrpheus Hodge Fisher Modifica el valor a Wikidata
ParentsJames DePreist, nebot Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0993450 TMDB.org: 1238739
Spotify: 670lYhY8JzIi5zTNdGtX3M Apple Music: 273143 Last fm: Marian+Anderson Musicbrainz: 845ed4e4-a7c2-4065-ad8a-65303fdf8af4 Discogs: 313143 Allmusic: mn0000823994 Goodreads character: 942734 Find a Grave: 1811 Modifica el valor a Wikidata

Marian Anderson (Filadèlfia, Pennsilvània; 27 de febrer de 1897- Portland, Oregon, 8 d'abril de 1993)[1] va ser una cantant estatunidenca, icona de la lluita antiracista.[2] Va ser una contralt molt admirada per Arturo Toscanini, qui va proclamar que «una veu així se sent una vegada per segle».

Va debutar el 1924, va obtenir grans èxits i nombrosos premis per les seves interpretacions líriques de Lied i d'espirituals negres, sent la pionera entre els artistes de la seva raça. Segons la soprano i mestra Betty Allen "és la mare espiritual de tots els cantants lírics negres".[3]

D'acord amb la historiadora Rosalyn Story: "Sempre en pau amb si mateixa, era el calmat ull de l'huracà que provocava. Com Gandhi, va ser una campiona de la resistència pacífica".[4]

Formació

Va néixer el 27 de febrer de 1897 a Filadèlfia. La va acostar a la música el fet que tant la seva mare com la seva tia fossin actives en la vida musical de l'Església Baptista de la Unió, al sud de Filadèlfia. La tia la va convidar al cor de l'església per a menors de sis anys, i la va portar a concerts benèfics a altres esglésies.[5] La seva tia la portava a fer petites funcions que es pagaven a 25 o 50 cèntims.

Quan era adolescent ja guanyava quatre o cinc dòlars per cantar, una suma considerable a principis del segle xx. Amb 10 anys es va unir al Cor del Poble de Filadèlfia on sovint era solista.[5][6] La família es va traslladar després de la mort del seu pare. Ella va assistir a la Stanton Grammar School i es va graduar el 1912. La família no li podia pagar més estudis, però ella seguia aprenent on podia, activa en activitats musicals al cor d'adults de l'església. Finalment, va entrar al Cor del Poble de Filadèlfia on es va graduar el 1921.[6][7][8]

Després de l'escola secundària es va presentar a una escola de música on la van rebutjar per ser negra. Va seguir estudiant en privat amb el suport de la comunitat negra de Filadèlfia. Va fer el seu primer recital de música, amb Giuseppe Boghetti, el 1924 a The Town Hall, però va rebre males crítiques.[9] El 1923 va fer dos enregistraments, "Deep River" i "My Way's Cloudy" per a la companyia Victor.[10]

Primers èxits

El 1925, Anderson va obtenir la seva primera gran oportunitat en un concurs de cant patrocinat per l'Orquestra Filharmònica de Nova York. Com a guanyadora, va actuar en concert amb l'orquestra el 26 d'agost de 1925,[11] una actuació que va obtenir un èxit immediat tant entre el públic com els crítics musicals. Anderson va continuar els seus estudis amb Frank La Forge a Nova York. Durant aquest temps, Arthur Judson es va convertir en el seu gerent. Es van conèixer a través de la Filharmònica de Nova York. Durant els anys següents, va fer diverses aparicions en concerts als Estats Units, però els prejudicis racials van impedir que la seva carrera prengués impuls. La seva primera actuació al Carnegie Hall va ser l'any 1928.[12]

Durant el seu programa de concerts de tardor de 1929, Anderson va cantar a l'Orchestra Hall de Chicago. L'actuació va ser rebuda amb elogis mesurats.[13] A l'audiència hi havia dos representants de l'organització filantròpica de Julius Rosenwald, el Fons Rosenwald, que la van animar a sol·licitar una beca Rosenwald, de la qual rebria 1.500 dòlars per estudiar a Berlín.[14]

Gires

En 1940 retratada pel fotògraf Carl van Vechten.
Marian Anderson, en 1943.

La seva fama va créixer durant la gira de concerts que va donar per Europa al començament de la dècada de 1930 obtenint grans èxits a Anglaterra, França, Bèlgica, Escandinàvia i la Unió Soviètica.[12][15] A Europa no va rebre el rebuig pel color de la seva pell que havia rebut als EUA.[16] El debut a Europa va ser el 1933 al Wigmore Hall de Londres, on va ser rebuda amb entusiasme.

També a Espanya: al concert que dona a Madrid, el 29 d'abril de 1936, assisteix Federico García Lorca (acompanyat del diplomàtic xilè Carlos Morla Lynch, que és qui narra l’esdeveniment). Federico va quedar "embadalit amb el seu art".[17]

El 1934 l'empresari Sol Hurok la va convèncer per tornar a actuar als Estats Units.[18] El 1935, Anderson va fer la seva segona aparició en recital al The Town Hall de la ciutat de Nova York, que va rebre crítiques molt favorables dels crítics musicals.[19] Va passar els quatre anys següents fent gires pels Estats Units i Europa.[20]

Retorn als EUA

El 1939 l'organització conservadora Filles de la Revolució li va impedir fer un recital al Constitution Hall de Washington que estava previst pel 9 d'abril perquè li van dir que seguien una política d'acceptar només a artistes blancs.[21][22][23] El fet va provocar un escàndol de proporcions inesperades. Per a desagreujar-la, la primera dama Eleanor Roosevelt va pressionar[24] i aconseguir que se celebrés un concert històric a la plaça del Monument a Lincoln[25] que va congregar a més de 75.000 espectadors.[26]

Va debutar el 7 de gener del 1955 Al Metropolitan Opera House, en el que va ser la primera actuació d'una persona afroamericana al Metropolitan Opera de Nova York. Va cantar interpretant Ulrica a Un ballo in maschera de Giuseppe Verdi.[27] L'actuació va obrir el camí a una generació de cantants negres en l'òpera dels Estats Units com Shirley Verrett, Leontyne Price, Grace Bumbry, Martina Arroyo, Kathleen Battle, Simon Estes, Reri Grist, George Shirley, Barbara Hendricks i Jessye Norman.

Durant la seva trajectòria va cantar per a diversos presidents americans. El 1957 va cantar per Eisenhower, que la va fer ambaixadora dels Estats Units i després delegada de les Nacions Unides.[28] El 1958, va ser designada oficialment com a delegada a les Nacions Unides, una formalització del seu paper d'"ambaixadora de bona voluntat" dels EUA.[1] El gener del 1961 va inaugurar la presidència de John Kennedy.[29] A la dècada del 1960 va ser activa defensant els drets civil, fent diversos concerts per aquest motiu.

El famós mànager d'artistes Sol Hurok la va portar en diverses gires no sols per Europa sinó per Sud-amèrica, Israel, el llunyà Orient, el Marroc i Tunísia. Es calcula que més de 6.000.000 d'espectadors la van veure cantar en més de 1500 auditoris. En 1964-65 va emprendre una gira de comiat que va culminar en el Carnegie Hall de Nova York.

Últims anys

Tot i que Anderson es va retirar dels escenaris el 1965, va continuar apareixent públicament.[30] El 1976, Copland va dirigir una actuació amb l'Orquestra de Filadèlfia a Saratoga.[31]

Els seus èxits van ser reconeguts amb molts honors, inclòs el Premi de la Pau de les Nacions Unides el 1972 o la medalla d'or del Congrés dels Estats Units.[32] També va rebre la Medalla Nacional de les Arts el 1986; i un premi Grammy a la seva trajectòria el 1991. Una medalla d'or commemorativa de mitja unça va ser gravada amb el seu retrat pel Departament del Tresor dels Estats Units el 1980. Quatre anys més tard, va ser la primera persona a rebre el premi Eleanor Roosevelt de Drets Humans de la ciutat de Nova York.[1] Va ser guardonada amb 24 doctorats honoris causa per diverses universitats.[30]

Va morir el 8 d'abril de 1993 a l'edat de 96 anys a causa d'un infart al cor, cuidada pel seu nebot el director d'orquestra James DePriest, titular de l'Orquestra d'Oregon.

Premi Marian Anderson

El concert del Lincoln Memorial.

Va ser establert el 1943 per ella mateixa amb l'objectiu de promoure els joves cantants. Va crear el guardó amb l'import del premi que la ciutat de Filadèlfia li havia atorgat el 1940 per valor de 25.000 dòlars. Quan es van acabar els diners, el 1976, el premi es va dissoldre. El 1990 es va recuperar amb un premi de 25.000 dòlars anuals. Des del 1998 el premi es lliura a un artista, no necessàriament un cantant, que mostri lideratge en l'àrea humanitària.[33]

Alguns dels guanyadors són els següents:

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Allan Kozinn, "Marian Anderson Is Dead at 96; Singer Shattered Racial Barriers", The New York Times, 9 abril 1993.
  2. ↑ Marian Anderson Biography Arxivat 2013-07-29 a Wayback Machine.. Lakewood Public Library Women in History.
  3. ↑ «Great Performances - Aida's Brothers and Sisters». Arxivat de l'original el 11 de juny de 2009.
  4. ↑ Rosalyn M. Story. And So I Sing: African American Divas Of Opera and Concert (en anglès), 11 de febrer de 2000. ISBN 9781567430110. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Schenbeck, Lawrence. Racial Uplift and American Music (en anglès). Univ. Press of Mississippi, 2012, p. 177. ISBN 9781617032301. 
  6. ↑ 6,0 6,1 Chidi, Sylvia Lovina. Greatest Black Achievers in History. Lulu Press, 2014, p. 532. ISBN 978-1291909333. OCLC 980490928. 
  7. ↑ Keiler, 2000, Chapter 1: Childhood in South Philadelphia (1897-1915).
  8. ↑ Bond, Zanice. «Marian Anderson (1897–1993)», 19-01-2007. [Consulta: 26 febrer 2020].
  9. ↑ Ferris, 1994, p. 33.
  10. ↑ «Anderson, Marian» (en anglès). Discography of American Historical Recordings. [Consulta: 16 novembre 2024].
  11. ↑ Aberjhani; West, Sandra L. Encyclopedia of the Harlem Renaissance (en anglès). Infobase, 2003, p. 11–13. 
  12. ↑ 12,0 12,1 «Marian Anderson in recital here this Monday night». New journal and guide, 01-12-1928.
  13. ↑ Keiler, 2000, p. 90.
  14. ↑ Keiler, 2000, p. 90–91.
  15. ↑ «Marian Anderson papers: Biography/History». University of Pennsylvania. Arxivat de l'original el 2020-10-21. [Consulta: 10 juliol 2022].
  16. ↑ Keiler, 2000, p. 76.
  17. ↑ «Marian Anderson, la voz negra que arrebató el corazón de Federico García Lorca» (en castellà). Diario ABC, 04-09-2018. [Consulta: 16 novembre 2024].
  18. ↑ Keiler, 2000, p. 159.
  19. ↑ Ferris, Jeri. What I Had Sas Singing – The Story of Marian Anderson. Carolrhoda Books, 1994. ISBN 978-0-7613-5837-4. OCLC 883266758. 
  20. ↑ Schauensee, Max De; Blyth, Alan. «Anderson, Marian». A: Grove Music Online ( De subscripció o mur de pagament) (en anglès). 1. Oxford University Press, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.00865 [Consulta: 9 febrer 2009]. 
  21. ↑ The World Book encyclopedia. Chicago: World Book, 2004. ISBN 0-71660104-4. OCLC 52514287. 
  22. ↑ «Marian Anderson at the MET: The 50th Anniversary, Early Career». The Metropolitan Opera Guild, 2005. Arxivat de l'original el 6 febrer 2006. [Consulta: 8 octubre 2006].
  23. ↑ «Marian Anderson Documents (January–April 1939)» (en anglès). NSDAR Archives, 08-04-2019. [Consulta: 23 juny 2020].
  24. ↑ «Eleanor Roosevelt and Marian Anderson» (en anglès americà). FDR Presidential Library & Museum. [Consulta: 16 novembre 2024].
  25. ↑ Leibovich, Mark «Rights vs. Rights: An Improbable Collision Course». The New York Times, 13-01-2008.
  26. ↑ Hansen, Jacqueline. «Marian Anderson, Voice of the Century». United States Postal Service, 2005. Arxivat de l'original el 29 setembre 2007. [Consulta: 5 agost 2007].
  27. ↑ Jones, Randye. «Marian Anderson Biography». Afrocentric Voices. Arxivat de l'original el 15 juny 2018. [Consulta: 12 febrer 2007].
  28. ↑ «Book of Members, 1780–2010: Chapter A». American Academy of Arts and Sciences. [Consulta: 18 abril 2011].
  29. ↑ «Marian Anderson Calls on Kennedy at White House». The New York Times, 23-03-1962, pàg. 26.
  30. ↑ 30,0 30,1 Brooks Higginbotham, Evelyn; Gates, Henry Louis. African American Lives. Oxford University Press, 2004, p. 25. ISBN 9780199882861. 
  31. ↑ Arsenault, Raymond. The sound of freedom : Marian Anderson, the Lincoln Memorial, and the concert that awakened America (en anglès). 1st U.S.. Nova York: Bloomsbury Press, 2009, p. 120. ISBN 978-1-59691-578-7. OCLC 236341217. 
  32. ↑ Quindlen, Anna «Marian Anderson Honored at 75 by Carnegie Hall Concert». The New York Times, 28-02-1977, pàg. 1.
  33. ↑ About the Award Arxivat March 20, 2012, a Wayback Machine., MarianAndersonaward.org

Bibliografia

Read other articles:

Nakasero

Neighborhood in Kampala city Place in Central Uganda, UgandaNakaseroNakaseroNakaseroMap of Kampala showing the location of Nakasero.Coordinates: 00°19′24″N 32°34′44″E / 0.32333°N 32.57889°E / 0.32333; 32.57889Country UgandaRegionCentral UgandaDistrictKampala Capital City AuthorityDivisionKampala Central DivisionElevation1,228 m (4,029 ft)Time zoneUTC+3 (EAT) Nakasero is a hill and neighborhood in the centre of Kampala, the capital and largest...

 

Klaus-Dieter Seehaus

German footballer (1942–1996) Klaus-Dieter Seehaus Klaus-Dieter Seehaus Medal record Men's football Representing  Germany Olympic Games 1964 Tokyo Team competition Klaus-Dieter Seehaus (6 October 1942 in Hagen – 10 February 1996 in Rostock) was a German footballer who played as a midfielder and competed in the 1964 Summer Olympics.[1] References ^ Evans, Hilary; Gjerde, Arild; Heijmans, Jeroen; Mallon, Bill; et al. Klaus-Dieter Seehaus. Olympics at Sports-Reference.com. ...

 

Jalan Metro Pondok Indah (Jakarta)

Skybridge penghubung Pondok Indah Mall 1 dan 2 difoto dari Jalan Metro Pondok Indah. Foto diambil pada tahun 2008, terlihat pembangunan Halte Pondok Indah 2 pada sebelah kanan foto. Mal Pondok Indah yang terletak di Jalan Metro Pondok Indah. Jalan Metro Pondok Indah adalah nama salah satu jalan utama Jakarta. Jalan ini melewati kompleks Pondok Indah sepanjang 3,1 km dari perbatasan Jalan Margaguna Raya (Kali Grogol) sampai persimpangan Jalan Raden Ajeng Kartini (Lebak Bulus). Jalan ini b...

Acestrorhynchus grandoculis

Acestrorhynchus grandoculis Status konservasiRisiko rendahIUCN49830175 TaksonomiKerajaanAnimaliaFilumChordataKelasActinopteriOrdoCharaciformesFamiliAcestrorhynchidaeGenusAcestrorhynchusSpesiesAcestrorhynchus grandoculis Naércio Aquino de Menezes dan Jacques Géry, 1983 lbs Acestrorhynchus grandoculis adalah sebuah spesies ikan dalam keluarga Acestrorhynchidae.[1] Spesies tersebut dideskripsikan oleh Naércio Aquino de Menezes dan Jacques Géry pada 1983. Spesies tersebut hidup di Sun...

 

William Calley

William Calley (1969) Beim Massaker von Mỹ Lai ermordete vietnamesische Zivilisten (16. März 1968) William Laws Calley, Jr. (* 8. Juni 1943 in Miami, Florida) ist ein ehemaliger US-amerikanischer Offizier. Er war der Einzige, der vor Gericht für das Massaker von Mỹ Lai, ein Kriegsverbrechen während des Vietnamkriegs, zur Verantwortung gezogen wurde. Inhaltsverzeichnis 1 Leben 1.1 Frühe Jahre und beruflicher Werdegang 1.2 Verbrechen 1.3 Gerichtsverhandlung 1.4 Zuspruch und Ablehnung 1....

 

Thin-film solar cell

Type of second-generation solar cell Thin-film solar cells, a second generation of photovoltaic (PV) solar cells: Top: thin-film silicon laminates being installed onto a roof. Middle: CIGS solar cell on a flexible plastic backing and rigid CdTe panels mounted on a supporting structure Bottom: thin-film laminates on rooftops Thin-film solar cells are made by depositing one or more thin layers (thin films or TFs) of photovoltaic material onto a substrate, such as glass, plastic or metal. Thin-f...

Exploring the Future

1958 studio album by The Curtis Counce QuintetExploring the FutureStudio album by The Curtis Counce QuintetReleased1958RecordedApril 8, 1958StudioLos Angeles, CAGenreJazzLength53:28 CD reissue with additional tracksLabelDootoDTL 247ProducerNick ColemanCurtis Counce chronology Sonority(1989) Exploring the Future(1958) Exploring the Future is an album led by American jazz bassist Curtis Counce recorded in 1958 and released on the Dooto label.[1][2][3] Reception P...

 

Lauren Ambrose

Lauren AmbroseLahirLauren Anne D'AmbruosoPekerjaanAktrisTahun aktif1997–sekarangSuami/istriSam Handel (2001-sekarang) Lauren Ambrose (lahir 20 Februari 1978) adalah seorang aktris film dan television AS, dikenal sebagai Claire Fisher dalam film seri televisi HBO Six Feet Under. Ia dilahirkan di New Haven, Connecticut dan belajar opera di Boston University Tanglewood Institute. Ambrose menikah dengan fotografer Sam Handel sejak September 2001. Ia dan suaminya memperoleh anak laki-laki b...

 

Music of Ivory Coast

This article includes a list of general references, but it lacks sufficient corresponding inline citations. Please help to improve this article by introducing more precise citations. (October 2020) (Learn how and when to remove this template message) Wood carving of drummers, Baoule The music of Ivory Coast includes music genres of many ethnic communities, often characterised by vocal polyphony especially among the Baoulé, talking drums especially among the Nzema people and by the characteri...

Corrupción en el gobierno de Alberto Fujimori

Alberto Fujimori, presidente peruano entre 1990 y 2000. Durante su gobierno se evidenciaron actos de corrupción en los más altos niveles de las instituciones nacionales.Tras los casi diez años de gobierno de Alberto Fujimori, de 1990 a 2000, fue revelada una corrupción generalizada y sistemática que incluía malversación de fondos públicos y abuso de poder.[1]​[n 1]​ Según la Iniciativa Nacional Anticorrupción, esta corrupción no tenía precedentes en gobiernos anteriore...

 

Ang Lihim ni Annasandra

Philippine television series Ang Lihim ni AnnasandraTitle cardAlso known asThe Secret of AnnasandraGenreFantasy dramaCreated by Richard Dode Cruz Wiro Michael Ladera Written by Luningning Ribay Christine Novicio Richard Cruz Directed byAlbert Langitan[1]Creative directorJun LanaStarringAndrea TorresTheme music composerJanno GibbsOpening themeLihim by Maricris GarciaComposerPeach AbubacarCountry of originPhilippinesOriginal languageTagalogNo. of episodes88 (list of episodes)ProductionE...

 

Grand Prix F1 Tiongkok 2011

Grand Prix Tiongkok 2011 Lomba ke-3 dari 19 dalam Formula Satu musim 2011 Detail perlombaanTanggal 17 April 2011Nama resmi 2011 Formula 1 UBS Grand Prix TiongkokLokasi Shanghai International CircuitShanghai, TiongkokSirkuit Permanent racing facilityPanjang sirkuit 5.451 km (3.387 mi)Jarak tempuh 56 putaran, 305.066 km (189.559 mi)Posisi polePembalap Sebastian Vettel Red Bull-RenaultWaktu 1:33.706Putaran tercepatPembalap Mark Webber Red Bull-RenaultWaktu 1:38.993 putaran ke-42PodiumPertama Lew...

2023 Pennzoil 400

Third race of the 2023 NASCAR Cup Series 2023 Pennzoil 400 Race details[1][2][3][4][5][6][7] Race 3 of 36 in the 2023 NASCAR Cup Series Date March 5, 2023 (2023-03-05)Location Las Vegas Motor Speedway in Las VegasCourse Permanent racing facility1.5 mi (2.4 km)Distance 271 laps, 406.5 mi (650.4 km)Scheduled Distance 267 laps, 400.5 mi (640.8 km)Average speed 142.98 miles per hour (230.10 km/h)Pole positionDriver Joey L...

 

Browser wars

Competition between web browsing applications for share of worldwide usage This article has multiple issues. Please help improve it or discuss these issues on the talk page. (Learn how and when to remove these template messages) This article's tone or style may not reflect the encyclopedic tone used on Wikipedia. See Wikipedia's guide to writing better articles for suggestions. (January 2019) (Learn how and when to remove this template message) This article needs additional citations for veri...

 

Kakawin Nagarakretagama

Naskah NagarakertagamaNama sebagaimana tercantum dalamSistem Registrasi Nasional Cagar BudayaNaskah lontar Nagarakretagama Cagar budaya IndonesiaPeringkatNasionalKategoriBendaNo. RegnasCB.27LokasikeberadaanJakarta Pusat, JakartaNo. SK280/M/2014Tanggal SK13 Oktober 2014Tingkat SKMenteriPemilik IndonesiaPengelolaPerpustakaan Nasional Republik IndonesiaKoordinat6°10′53″S 106°49′37″E / 6.1812918°S 106.8268717°E / -6.1812918; 106.8268717Perpustakaan Nasiona...

2nd Marine Division (South Korea)

Unit of the Republic of Korea Marine Corps 2nd Marine Infantry DivisionActive20 September 1965 – 16 April 1981 (brigade)16 April 1981 – present (division)Country South KoreaBranch Republic of Korea Marine CorpsTypeInfantry DivisionSizeDivisionPart ofROK Marine Corps HeadquartersGarrison/HQGimpo, Gyeonggi ProvinceNickname(s)Cheongryong (Blue Dragon)Engagements Vietnam War Operation Van Buren Battle of Tra Binh Dong Operation Hood River Operation Dragon Fire Operation Pipestone Ca...

 

Wavinya Ndeti

Governor of Machakos County Her ExcellencyWavinya NdetiGovernor of Machakos CountyIncumbentAssumed office 25 August 2022Assistant Minister Youth And Sports serving with Kabando wa Kabando[1]In office3 April 2008 – 9 April 2013PresidentMwai KibakiPrime MinisterRaila OdingaMinisterHelen Sambili (3 April 2008 – August 2010) Paul Otuoma (August 2010 – 9 April 2013)Preceded byJudah Ole MetitoSucceeded byOffice abolishedMember of Parliament for KathianiIn office29 Decembe...

 

Puteri Indonesia Sulawesi Tenggara 2021-2022

Puteri Indonesia Sultra 2022Logo Puteri Indonesia Sulawesi TenggaraTanggal8 Oktober 2021TempatBallroom Azizah Hotel Kendari Kota Kendari, Sulawesi Tenggara, IndonesiaTemaThe Beauty Southeast SulawesiPembawa acaraImo ImranSekariniPenyiaranAna Wonua VisualPeserta14Finalis/Semifinalis8PemenangArina Rezkyana Arfa Kabupaten KolakaPersahabatanWaode Pollan Djafir OdaKabupaten KonaweFavoritFaiziah Salsabila KurniawanKabupaten Kolaka Timur2023 →lbs Puteri Indonesia Sultra 2022 Merupaka...

Данцигер, Григорий Иосифович

Эту статью предлагается удалить.Пояснение причин и соответствующее обсуждение вы можете найти на странице Википедия:К удалению/12 июля 2021.Пока процесс обсуждения не завершён, статью можно попытаться улучшить, однако следует воздерживаться от переименований или немотив...

 

It's Not Cricket (1949 film)

For other uses, see It's Not Cricket. 1949 British filmIt's Not CricketBritish pressbookDirected byAlfred RoomeRoy RichWritten byGerard BryantLyn LockwoodBernard McNabbProduced byBetty E. BoxPeter RogersStarringBasil RadfordNaunton WayneSusan ShawMaurice DenhamCinematographyGordon LangEdited byEsmond SealMusic byArthur WilkinsonDistributed byGainsborough PicturesRelease dateApril 1949Running time77 minutesCountryUnited KingdomLanguageEnglish It's Not Cricket is a 1949 British comedy film dire...

 
Kembali kehalaman sebelumnya