Oscar Niemeyer va conèixer el treball de Peretti quan ella ja residia al Brasil, gràcies a un vitrall fet per a l'arquitecta Janete Costa. Ell va convidar-la a participar dels seus projectes i, des de llavors, va passar a concentrar-se més en aquesta art.[4]
Sobre la construcció de la capital nacional ella va afirmar: «Era tot de cop i tot molt ràpid, perquè la ciutat estava sent inventada i havíem d'adaptar-nos a aquest ritme, de fer el millor en poc temps». El primer vitrall va ser el de la capella del Palau del Jaburu.[3]
Niemeyer va declarar:
«
M'emocionava veure-la durant mesos dissenyant els vitralls. Eren centenars de fulls de paper vegetal per cada lòbul de la Catedral.[3]
Marianne Peretti és una artista de talent excepcional, els vitralls meravellosos que va crear per a la Catedral de Brasília són comparables pel seu valor i esforç física a les obres del Renaixement. La seva preocupació invariable és inventar coses noves, influir amb el seu treball el camp de les arts plàstiques.[5]
»
— Oscar Niemeyer
Alumbramento
Una de les principals obres de Peretti, el panell Alumbramento (1978) va ser donada per l'artista al Senat del Brasil. Va estar exposada fins als anys noranta, quan va ser retirada i emmagatzemada. En paraules de la parisenca, «Estava deixat a terra, com en un ferro vell. Qui va fer això no tenia la sensibilitat necessària, haurien d'investigar qui va ser-ne el responsable». Segons va informar el Senat, l'obra s'havia deteriorat i s'havia decidit desinstalar-la. Com a resultat, les més de 200 peces de vidre del panell van resultar danyades.[6]
l'any 2016, l'obra va ser restaurada gràcies a un inversor privat i va tornar a ser exposada a la seu del Senat, en el Saló Blanc.[7] El 8 de novembre va ser reinaugurada pels presidents del Senat, Renan Calheiros, i de la Cambra de Diputats, Rodrigo Maia.[8]
Mort
Marianne Peretti va morir el dia 25 d'abril de 2022, en el Reial Hospital Portuguès de Recife. La causa de la mort no va ser informada.[9] Va ser enterrada el 30 d'abril en el Cementiri Campo da Esperança de Brasília.[10]
↑ 2,02,1Oliveira, Marcella. «Marianne Peretti» (en portuguès brasiler). GPS Brasília, 08-12-2015. Arxivat de l'original el 2017-09-16. [Consulta: 4 novembre 2016].
↑ 3,03,13,2Ferraz, Ana «Luz monumental» (en portuguès brasiler). Carta Capital. Editora Confiança, núm. 865, 9-2015. Arxivat de l'original el 2016-08-07 [Consulta: 8 novembre 2016].
↑ 4,04,14,24,3«Marianne Peretti» (en portuguès brasiler). Biografia. Netsaber. Arxivat de l'original el 2024-03-25. [Consulta: 7 novembre 2016].
↑ 5,05,15,2«Artista». Site Oficial Marianne Peretti. Arxivat de l'original el 2012-03-02. [Consulta: 7 novembre 2016].