Nasqué el 1776 a Lió (França), on residí i hi exercí com a costurera.[1] És coneguda per haver estat una de les defensores de la seva ciutat durant l'any 1793, durant la Revolució Francesa, quan Lió decideix alçar-se contra la Convenció Nacional i donar suport als girondins.[2] Durant aquell any la ciutat fou assetjada pels exèrcits revolucionaris.[1] Durant el setge, Marie formà part de la companyia Port-du-Temple, de la qual n'era capità el seu germà.[3] Abillada com un home, va servir com a artillera en la defensa de la ciutat oposant-se als jacobins.[1] La ciutat finalment acabà rendint-se. A causa de la seva posició contrària al nou règim, com tants altres ciutadans lionesos, fou arrestada i empresonada. Al desembre del mateix any fou jutjada. Segons Alphonse Balleydier, se li preguntà el seu nom i cognom, l'edat i els motius per atacar la seva pàtria, si bé ella esgrimí que en realitat l'estava defensant i esmentà, així mateix, el nom de Charlotte Corday.[2] El jutge la condemnà a mort, una decisió que sembla que conduí a una escena violenta entre els magistrats, entre el president Parrein, més compassiu, i un altre anomenat Brunière.[3] A pesar d'això, finalment fou condemnada, el 24 de desembre de 1793 fou executada,[1] i mentre era conduïda a la guillotina cridà nombroses vegades «Visca el rei!».[3]
