El 1917 fou cofundadora del grup literari “Siuru”; i el 1922 va ser, també, una de les fundadores de la Unió d'Escriptors Estonians. Va publicar el recull de poemes Sonetid (‘Sonets', 1917), Haal varjust (‘Veus de l'ombra’, 1927), Kiri sudamelt (‘Una pedra treta del cor’, 1935) i Onnevarjutus (‘Eclipsi de la sort’, 1929). La seva obra evoluciona cap a l'expressionisme i l'existencialisme, i recull un lament pel tràgic destí del seu país.[2]
Arran de la invasió soviètica d'Estònia el 1944, la seva família va fugir a Suècia i va passar un any en un camp de refugiats. Finalment, es van traslladar a Estocolm, on van viure fins a la seva mort. Les seves restes van ser traslladades a Estònia el 2015.
.jpg)
