Mas Perxers

Mas Perxers
29 de novembre de 1891
Dades
Tipus	Masia
Construcció	segle XIX
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Altitud	208 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Agullana (Alt Empordà)
Localització	Ctra. de la Vajol, a 4 km
42° 24′ N, 2° 50′ E / 42.4°N,2.84°E / 42.4; 2.84
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	17817

Mas Perxers o mas Perxés^[1] és un edifici del municipi d'Agullana inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L'edifici és situat a la carretera de la Vajol, a quatre quilòmetres d'Agullana, aproximadament. L'edifici principal es recolza sobre una antiga estructura de voltes de pedra que canalitzen una deu d'aigua que abasteix les cuines i davalla fins als horts. El mas presenta una estructura típica, amb coberta a dues vessants i tres crugies perpendiculars a la façana; a l'interior, una sala central i cambres amb alcoves al voltant. Cal destacar també la gran eixida, orientada al sud, amb torretes i matacans defensius, fet força freqüent en els grans masos d'aquesta comarca fronterera. Una gran torre quadrada, amb una balconada superior i sense aparent caràcter defensiu, s'aixeca adossada a llevant del mas. Diferents construccions menors aixecades durant aquest segle completen el conjunt d'edificis que conformen el mas.^[2]

En aquest casal, en el moment de la retirada de les forces republicanes l'any 1939, van aplegar-s'hi molts membres de la plana major de la Generalitat i nombrosos intel·lectuals de la Institució de les Lletres Catalanes. També fou utilitzat com a dipòsit de part del patrimoni artístic català. Antoni Rovira i Virgili en va relatar l'estada de la seva família a Els darrers dies de la Catalunya republicana.^[2][3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mas Perxers

• Serrano Jiménez, Miquel «El mas Perxés d'Agullana, espai de memòria de la retirada». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, 2010, pàg. 51-76. DOI: 10.2436/20.8010.01.24.