Maskarade

Maskarade

Forma musical	òpera
Compositor	Carl Nielsen
Llibretista	Vilhelm Andersen
Llengua	danès
Data de publicació	1906
Gènere	òpera
Catalogació	CNW 2
Personatges	A Tutor (en) , Doorman at the Playhouse (en) , Mask Vendor (en) , Master of the Masquerade (en) , Night Watchman (en) , Jeronimus (en) , Leonard (en) , Leonora (en) , Magdelone (en) , Arv (en) , Henrik (en) , Pernille (en) , Leander (en) , Un sergent de ville (fr) i Étudiants, officiers, jeunes filles, hommes et femmes masqués (fr)
Estrena
Estrena	11 novembre 1906
Escenari	Det Kongelige Teater

Maskarade (en català, "Mascarada") és una òpera en tres actes de Carl Nielsen segons un llibret en danès de Vilhelm Andersen, basat en la comèdia de Ludvig Holberg.

L'anunci que es planejava transformar la comèdia clàssica de Holberg en una opera buffa es va veure amb consternació en els cercles literaris danesos, però l'òpera aviat va guanyar popularitat, superant a la de la mateixa obra dramàtica. Nielsen no va quedar totalment satisfet amb l'òpera, citant febleses estructurals en els dos actes finals; però mai va arribar a revisar l'obra. L'obertura i el ballet del tercer acte ("Dansa dels galls") s'interpreten freqüentment, com assenyala la Carl Nielsen Society, que afirma que l'obertura és una de les obres més interpretades de Nielsen en concerts a Europa i Amèrica del Nord.^[1]

La primera representació va ser al Det Kongelige Teater, Copenhaguen, l'11 de novembre de 1906. Als Estats Units es va estrenar dirigida per Igor Buketoff, amb l'Òpera de St Paul, Minnesota i la primera interpretació a Nova York va ser per la Bronx Opera Company en 1983.^[2]

Temps: primavera de 1723

Lloc: Copenhaguen

La història gira entorn de Leander i Leonora, dos joves que es troben fortuïtament en un ball de màscares, es juren amor etern i intercanvien anells. L'endemà, Leander li explica al seu ajudant de cambra Henrik que ha trobat aquest amor. Es queda consternat quan Henrik li recorda que l'han promès en matrimoni amb la filla d'un veí. Les coses es compliquen quan Leonard, el veí la filla del qual és l'altra part d'aquest compromís, arriba queixant-se al pare de Leander que la seva filla està enamorada d'algú a qui va conèixer en una mascarada la nit anterior. En el tercer acte, tot es resol quan les diverses parts s'escapoleixen per la mascarada nocturna, on tot queda revelat per a satisfacció de tots.

Maskarade s'ha convertit en certa forma en l'òpera nacional danesa. La mascarada del títol és un lloc on els personatges poden deixar enrere les vides opressores que porten en una societat rígida; representa la llibertat i la Il·lustració, i més encara, potser, un sentiment de joie de vivre en un país on el temps (i el deue) és sovint fred i ombrívol. El patriarca Jeronimus, el pare de Leander, clama contra la mascarada i tot el que representa; però el fil de la trama explora com tota la seva autoritat i la seva antipatia cap a la mascarada no pot impedir el progrés del seu fill (per no esmentar el seu propi) cap a la llibertat i la felicitat. L'escena final de l'òpera està acolorida pel reconeixement agredolç de la mortalitat humana, i la urgent importància de trobar la felicitat que la il·lumina.

• Notes i llibret que acompanya l'enregistrament de Decca de 1998 n.º 460 227-2.
• Warrack, John i West, Ewan, The Oxford Dictionary of Opera, (1992) ISBN 0-19-869164-5