Els homes del Plistocè ja utilitzaven el seu coneixement del comportament d'alguns mamífers pel seu avantatge. A Jersey, una de les illes Anglonormandes, hi ha una cova situada a la part inferior d'un penya-segat on es descobriren mants ossos de mamut i de rinoceront llanut juntament amb eines de neandertals. Segons l'arqueòloga Kate Scott, el més probable és que els neandertals aprofitessin la por que el foc feia als animals per a perseguir-los fins que queien daltabaix del precipici. Aleshores, els neandertals treien la carn dels animals morts o moribunds amb un risc mínim.[11] Els humans del Plistocè també caçaven altres mamífers com conills o cérvols. Tanmateix, els humans primitius no eren sempre els depredadors, i eren caçats per carnívors com ara Smilodon, Homotherium o Dinofelis. Així doncs, el coneixement dels humans sobre els mamífers durant la prehistòria es limitava en gran part a discernir entre preses i depredadors.
Els mamífers també foren un dels temes principals en les pintures rupestres, una de les mostres de la inquietud artística i creadora dels humans primitius. Mamuts, bisons, cavalls, urs i cérvols es troben entre les espècies de mamífers més representades. A més de reflectir escenes de caça dels humans prehistòrics, aquestes pintures rupestres també permeten conèixer detalls dels mamífers prehistòrics que altrament haurien passat desaparcebuts: les crineres dels lleons de les cavernes[12] o la capa de greix, músculs o pèl que els mamuts tenien a l'esquena, i que no es pot veure en els fòssils.
El coneixement creixent dels humans sobre els altres mamífers amb qui compartia el món feu possible una de les primeres fites en el camí cap a la civilització: la domesticació. Es creu que els primers intents de domesticar animals es produïren al Vell Món durant el mesolític. Les tribus caçadores i recol·lectores començaren a intentar domesticar gossos, cabres, porcs i possiblement ovelles vers l'any 9000 aC. Tot i que la majoria d'animals domesticats foren adoptats pels humans al neolític, altres mamífers foren domesticats molt més tard, com el conill a l'edat mitjana. Per a domesticar animals, entre altres factors, calia un coneixement adequat del mode de vida dels mamífers, de la seva alimentació, del seu comportament i evidentment de la seva utilitat per als humans.
Al segle iv aC, Aristòtil escrigué la seva Historia animalium,[10] en un període que alguns situen a la seva estada a l'illa de Lesbos. En aquesta obrà, parlà dels ratpenats, els cetacis, els pinnípedes o els eriçons, remarcant que «tots els animals coberts de pèl són vivípars». També es queixava del fet que «en el gènere que combina tots els quadrúpedes vivípars hi ha moltes espècies, però sense cap nom comú. Només se les anomena una per una […]». En efecte, el terme «mamífer» no seria encunyat fins al 1758, quan Carl von Linné publicà la desena edició del seu Systema Naturae.[13] Aristòtil demostrà un coneixement dels mamífers bastant profund per la seva època, un coneixement que anava més enllà de la simple aparença, fent estimacions de la longevitat dels dofins comuns i els catxalots, o indicant que els talps tenen ulls que no s'aprecien a simple vista.
A l'edat mitjana es perdé gran part del coneixement de l'antiguitat. Amb la desaparició de les obres d'Aristòtil i Plini sobre zoologia, que no serien redescobertes fins més tard, el buit fou omplert per obres amb un marcat element llegendari i mitològic. En són exemples les obres Origines sive Etymologiae (Isidor de Sevilla), el Llibre de les Mules (al-Jàhidh) o Physica (Hildegard von Bingen), que tractaven animals com ara els unicorns com si fossin reals. Marco Polo parlà sobre la fauna que trobà a Àsia, amb una única referència a animals llegendaris, els unicorns.[14] Els estudiosos moderns creuen que aquests relats es referien a observacions de rinoceronts.
Edat moderna i edat contemporània
El 1764 es produí una de les fites de la mastologia: el descobriment del primer mamífer del Mesozoic, trobat a Anglaterra. Tanmateix, la mandíbula en qüestió no fou reconeguda com a pròpia d'un mamífer fins al 1824 (per Georges Cuvier), i no fou descrita fins que el 1871 Richard Owen li donà el nom Amphilestes broderipii.[15]
↑«mastologia o mastozoologia». Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, 22-02-2011. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2013. [Consulta: 22 febrer 2011].
↑La mastologia estudia els mamífers com a organismes únics i distints, i no simplement com a subdivisió d'una realitat més ampla. Per exemple, l'ús d'una rata de laboratori per estudiar un fenomen general com ara la divisió cel·lular no concerniria la mastologia, encara que la rata sigui un mamífer.
↑Haines, Tim. Walking with Beasts. Londres: BBC Books, 2001, p. 249 [Consulta: 4 febrer 2009].
↑Packer, Craig; Jean Clottes «When Lions Ruled France» (PDF). Natural History, Novembre 2000, pàg. 52–57. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2007 [Consulta: 27 agost 2007].Arxivat 25 de setembre 2007 a Wayback Machine.
Díaz, J.; Santos, T. Zoología: Aproximación evolutiva a la diversidad y organización de los animales (en castellà). Editorial Síntesis, 1998. ISBN 84-7738-591-2.
Enciclopèdia Catalana. Història natural dels Països Catalans. 13 (amfibis, rèptils i mamífers), 1987. ISBN 84-7739-005-3.
