Mei Wending

En aquest nom xinès, el cognom és Mei.

Mei Wending

Biografia
Naixement	(zh) 梅文鼎 1633 Xuanzhou (Dinastia Ming)
Mort	1721 (87/88 anys) Xina (Dinastia Qing)
Residència	Baoding (1704–1721) Pequín (1689–1693) Nanquín (1666–1689)
Activitat
Ocupació	matemàtic, astrònom
Ocupador	Li Guangdi (1689–1721)
Família
Fills	Mei Yiyan
Germans	Mei Wennai Mei Wenmi
Parents	Mei Juecheng, net

Mei Wending (xinès: 梅文鼎) (Xuanzhou, 1633 - Xina, 1721), nom de cortesia Dingjiu (定九) i sobrenom Wu'an (勿庵), va ser un matemàtic i astrònom xinès.

Mei Wending va néixer el 1633 a Xuanzhou (província d'Anhui) en una família lletrada. El seu pare i el seu avi ja el van introduir en l'astronomia i els seus germans Mei Wennai i Mei Wenmi també van ser astrònoms coneguts. El su fill, Mei Yiyan, i, sobre tot, el seu net, Mei Juecheng, també van ser força coneguts com matemàtics i astrònoms.^[1]

El 1647 va aprovar l'examen de districte a Nanquín i va esdevenir xiucai (funcionari imperial).^[2] El 1666 s'instal·là a Nanquìn, on freqüentà la intel·lectualitat local, majoritàriament contrària a la nova dinastia imperial i començà a adquirir certa notorietat pels seus talents matemàtics i astronòmics.^[3]

El 1689 es va traslladar a Pequín amb la intenció de conèixer l'astrònom jesuïta Ferdinand Verbiest, però aquest havia mort mesos abans.^[4] Al cap de poc temps va entrar al servei de Li Guangdi, poderós buròcrata de la cort de l'emperador Kangxi,^[5] i quan aquest va ser nomenat governador de Hebei, el va seguir a la seva residència de Baoding, on es va instal·lar juntament amb el seu germà Wenmi, el seu fill i el seu net.^[6]

Mei Wending va escriure més de vuitanta llibres: més de quaranta d'astronomia i més de vint de matemàtiques,^[7] però, comparats amb els desenvolupaments europeus contemporanis, semblen obres elementals.^[8] El seu net, Mei Juecheng, es va encarregar després de la seva mort de publicar adequadament les seves obres.^[9] Els seus llibres van esdevenir llibres de text bàsics per l'aprenentatge de les matemàtiques i de l'astronomia durant el segle XVIII, essent considerats un exemple de la incorporació del saber occidental en la ciència xinesa.^[10]

• Binglun, Zhang. «A preliminary analysis of Scientific Development and its causes in Anhui Province during the Ming and Qing Dinasties». A: Fan Dainian, Robert S. Cohen (eds.). Chinese Studies in the History and Philosophy of Science and Technology (en anglès). Kluwer Academic, 1996, p. 327-344. ISBN 0-7923-3463-9. 
• Jami, Catherine «Légitimité dynastique et reconstruction des sciences. Mei Wending (1633-1721)» (en francès). Annales, Histoire, Sciences Sociales, Vol. 59, Num. 4, 2004, pàg. 701-727. DOI: 10.1017/S0395264900019752. ISSN: 0395-2649.
• Jami, Catherine «La carrière de Mei Wending (1633-1721) et le statut des sciences mathématiques dans le savoir lettré» (en francès). Extrême-Orient Extrême-Occident, Vol. 36, 2013, pàg. 19-47. DOI: 10.4000/extremeorient.305. ISSN: 0754-5010.
• Martzloff, Claude. A History of Chinese Mathematics (en anglès). Springer, 1997. ISBN 978-3-540-33782-9. 
• Qi, Han «Patronage scientifique et carrière politique. Li Guangdi entre Kangxi et Mei Wending» (en francès). Études chinoises, Vol. 16, Num. 2, 1997, pàg. 7-37. ISSN: 0755-5857.
• Sela, Ori. «The textual Nature of Nature: Astronomical Debates in Eighteenth-Century China». A: Joacim Kurtz, Ari Daniel Levine, Martin Hofmann (eds.). Powerful Arguments: Standards of Validity in Late Imperial China (en anglès). Brill, 2020, p. 310-347. ISBN 978-90-04-42280-3. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mei Wending

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Mei Wending» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Hashimoto, Keizo. «Mei Wending» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2005. [Consulta: 11 octubre 2024].