Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Mercat de la Llibertat

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Mercat de la Llibertat
Imatge
Epònimllibertat Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusMercat cobert Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancesc Berenguer i Mestres Modifica el valor a Wikidata
Construcció1893 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1888 primera pedra
1893 inauguració Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català
arquitectura del ferro Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Llibertat, 27 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 59″ N, 2° 09′ 13″ E / 41.39972°N,2.15361°E / 41.39972; 2.15361
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40419 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona2586 Modifica el valor a Wikidata

El Mercat de la Llibertat és un edifici situat a l'illa de cases dels carrers de l'Oreneta, Milton, Sant Gabriel i Sant Cristòfor de Gràcia, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]

Història

Construcció

Els terrenys pertanyien al terratinent Marc Olives, que el 1831 va disposar al seu testament que s'hi edifiquessin edificis al voltant de la plaça, permeten la circulació de mercaderies i persones i una confluència de diferents carrers.[1]

La construcció del mercat es va iniciar el 1888 i va ser inaugurat el 1893. El projecte fou signat per l'arquitecte municipal de la Vila de Gràcia Miquel Pasqual i Tintorer, amb la participació en la decoració de Francesc Berenguer i Mestres, si bé es creu que es tracta d'una obra seva, ja que no disposava del títol d'arquitecte i acostumava a realitzar edificis amb projecte signat per un tercer.[3][4][5][1]

Remodelació

El 2009, el mercat va ser reformat integralment per l'arquitecte Josep Llobet, amb la implantació d'un supermercat Bonpreu, la prolongació dels horaris comercials amb l'obertura diària a les tardes, i augmentant-ne la superfície utilitzable de 2.200 m2 a 4.400 m².[6] El setembre de 2012, la Unió Mundial de Mercats Majoristes (World Union of Wholesale Markets) li va atorgar el seu premi anual.[7]

Descripció

Consta de tres naus, essent la del centre, amb la coberta a dues vessants, més gran, tant d'amplada com d'alçada. L'edifici és d'estructura metàl·lica. Els murs de tancament són de maó vist sobre sòcol de pedra.[1]

Façana

Les dues façanes testeres actuen de façanes principals formant frontons triangulars i concentrant l'ornamentació de pedra i ferro forjat, als quals són visibles els entrellaços de corbes característics de Francesc Berenguer que conformen, a la part central, l'escut amb tres lliris de Gràcia.[2] L'estil modernista respon a les decoracions, ja que l'estructura és similar a la d'altres mercats com el Born o de Sant Antoni.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Mercat de la Llibertat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Mercat de la Llibertat». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  3. ↑ Fontbona, Francesc; Miralles, Francesc; Francesc Català Roca. Història de l'art català: Del modernisme al noucentisme, 1888-1917. Edicions 62, 2001, p. 34. ISBN 978-84-297-2282-6. 
  4. ↑ Hernàndez-Cros, J. Emili; Mora, Gabriel; Xavier Pouplana i Solé, Bel Moretó i Navarro. Arquitectura de Barcelona. Demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, 1990, p. 236. ISBN 978-84-404-7980-8. 
  5. ↑ Lahuerta, Juan José. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía. Univers Gaudí. Diputació de Barcelona, 2002. 
  6. ↑ «Mercat de la Llibertat». Mercats de Barcelona, 04-08-2010. Arxivat de l'original el 03-03-2016.
  7. ↑ Álvarez, Patrícia «El Mercat de la Llibertat s’endú el màxim guardó de la Unió Mundial de Mercats». betevé, 18-09-2012.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mercat de la Llibertat
  • «Mercat de la Llibertat». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Kembali kehalaman sebelumnya