Mesó omega

Mesó omega

Classificació	vector meson (en)
Composició	quark u, Antiquark u, quark d i down antiquark (en)
Interaccions	gravetat, força electromagnètica, força nuclear forta i força nuclear feble
Antipartícula	Mesó omega
Descoberta	1961
Desintegració en	pió, radiació gamma, π⁺ (en) , π⁻ (en) i π⁰ (en)
Càrrega elèctrica	0
Espín	1
Isoespín	0
Paritat	−1
Número de partícula de Monte Carlo	223

El mesó omega (ω) és un mesó neutre en càrrega elèctrica i sabor format a partir d’una superposició d’un parell de quarks u - anti-u i d –anti-d. Forma part del nonet de mesons vectorials^[1][2] i en models fenomenològics de la força nuclear, s'intercanvia entre els hadrons, juntament amb els mesons pi i els mesons rho.

El mode de desintegració més comú per al mesó ω és π⁺π⁰π⁻ amb una probabilitat del 89,2 ± 0,7%, seguit de π⁰ γ al 8,34 ± 0,26%.^[3]

Nom de la partícula	Símbol de la partícula	Símbol de l'antipartícula	contingut Quark	Massa de repòs (MeV / c ²)	Isoespín G	J P C	S	C	B '	Temps de vida mitjà (s)	Normalment decau a (> 5% de les decadències)
Mesó omega[3]	ω (782)	autom.	${\textstyle {\frac {u{\bar {u}}+d{\bar {d}}}{\sqrt {2}}}}$	782,66 ± 0,13	0 −	1 − −	0	0	0	(7,58±0,11)×10−23	π+ + π0 + π− o bé π0 + γ

La composició en quarks dels mesons ω pot considerar-se com una mescla entre els estats u${\displaystyle {\overline {u}}}$, d${\displaystyle {\overline {d}}}$ i s${\displaystyle {\overline {s}}}$, però és gairebé un estat simètric u${\displaystyle {\overline {u}}}$-d${\displaystyle {\overline {d}}}$ pur. Això es pot mostrar desconstruint la funció d'ona del ω en les seves components de sabor. Veiem que els mesons ω i Φ són mescles de les funcions d'ona SU(3) de la següent maneraː^[4]

${\displaystyle \omega =\psi _{8}\sin \theta +\psi _{1}\cos \theta }$,

${\displaystyle \phi =\psi _{8}\cos \theta -\psi _{1}\sin \theta }$,

on ${\displaystyle \theta }$ és l'angle de mescla nonet,

${\displaystyle \psi _{1}={\frac {u{\overline {u}}+d{\overline {d}}+s{\overline {s}}}{\sqrt {3}}}}$ i

${\displaystyle \psi _{8}={\frac {u{\overline {u}}+d{\overline {d}}-2s{\overline {s}}}{\sqrt {6}}}}$.

Es pot calcular l'angle de barreja en què els components es desacoblen completament ${\textstyle \arctan {\frac {1}{\sqrt {3}}}\approx 35.3^{\circ }}$, que gairebé correspon al valor real calculat a partir de les masses dels mesons ω i Φ, que és de 35 °. Per tant, el mesó ω és gairebé d'estat purament simètric u${\displaystyle {\overline {u}}}$-d${\displaystyle {\overline {d}}}$.