Va néixer en la família d'un tripulant rus de submarins, participant en la Gran Guerra Patriòtica i guardonat dos cops amb l'Orde de la Bandera Roja,[3]i una mare ucraïnesa que era mestra a l'escola 59 de Moscou, d'on va arribar a ser-ne la directora.[4] La parella es va separar abans del naixement de Mikhaïl.
Mikhaïl Xixkin va treballar durant un temps com a escombriaire i asfaltant carreteres.[5]Va estudiar germanística i filologia anglesa a l'Institut Pedagògic Estatal de Moscou, d'on en va sortir com a graduat el 1982. Va treballar durant tres anys a la revista Rovesnik, va escriure sobre art i feia traduccions de l'alemany.[6]Després va treballar durant cinc anys com a mestre a l'Escola de física i matemàtiques núm. 444 de Moscou, on va ensenyar alemany i anglès.
El 1995, Xixkin es va traslladar a Suïssa per motius familiars. Va treballar a Zúric dins del Departament d'Immigració i específicament amb refugiats, com a traductor de rus i alemany.[7][8]
Després de l'enfonsament de la Unió Soviètica, Xixkin va criticar el fet de no explicar les atrocitats dels anys passats. Mentre els alemanys havien enfrontat els crims comesos sota el nacionalsocialisme i havien fet una confessió de culpabilitat, els russos glorificaven els seus antics dèspotes. Va posar, com a comparació, el drama de conte de fades "El drac" de Ievgueni Xvarts, en què, després del final de la tirania del drac, els habitants de la ciutat construeixen un futur lliure "a imatge i semblança del seu passat servil".[15]
La seva "carta oberta" va causar un gran enrenou a Rússia el 2013. Xixkin es va negar a participar en la delegació oficial d'escriptors russos a la fira del llibre BookExpo America que se celebrava aquell any a Nova York:
«
Un país on un règim criminal i corromput ha pres el poder, en el qual l'Estat és una jerarquia criminal, en el qual les eleccions s'han convertit en una farsa, en el qual els tribunals serveixen als governants i no a la llei, en què hi ha presos polítics, on la televisió estatal s'ha convertit en una puta, en el qual els usurpadors aproven piles de folles lleis que porten la societat a l'edat mitjana, un país com aquest no pot ser la meva Rússia. No puc i no vull participar en una delegació oficial russa que representi aquesta Rússia. Vull i representaré una altra, la meva Rússia, un país lliure d'usurpadors, un país les autoritats del qual no protegeixen el dret a la corrupció, sinó els drets de l'individu, un país amb mitjans de comunicació lliures, eleccions lliures i gent lliure.[16]
»
Cada vegada més, durant el transcurs de la crisi a Ucraïna el 2014, Xixkin es va manifestar crític amb la política del govern rus i del president rus Vladímir Putin.[17][18]Amb motiu del 70è aniversari de la fi de la guerra, el 9 de maig de 2015, va escriure:
«
Un cop més, un dictador recorre al patriotisme per assegurar-se el poder. […] Els governants d'avui han robat petroli i gas, eleccions i terres de la població russa. I també la victòria (a partir de 1945). [...] Impulsar a l'enfrontament russos i ucraïnesos és d'una maldat imperdonable.[19]
»
L'any 2018, va assenyalar, en retrospectiva, que havia vist que una "Rússia molt diferent" de la del 2010 sota el govern del president Medvédev, encara optimista com a país que "volia tornar a la humanitat civilitzada". La Rússia del 2018 la va qualificar com una dictadura on el seu règim autoritari quedaria legitimat per visites; va fer una crida a un boicot polític a la Copa del Món de Futbol. En una entrevista amb el diari suís Tages-Anzeiger Xixkin va assenyalar que
«
La participació dels equips nacionals d'arreu del món es presentarà com a signe de solidaritat amb el règim autoritari. La Copa del Món no és llepar-li les botes a Putin. (...) Per a Putin, l'esport és la continuació de la guerra.[20][21]
»
Mikhaïl Xixkin és membre de l'Associació d'Escriptors Suïssos i del PEN Club alemany-suís.
Obres seleccionades
Lliçó de cal·ligrafia (rus: Урок каллиграфии, 1993), relat
Tothom espera una nit (Notes de Lariónov) (rus: Всех ожидает одна ночь. Записки Ларионова, 1993), novel·la
La captura d'Izmaïl (Взятие Измаила, 1999), novel·la
La Suïssa russa (rus: Русская Швейцария, 2000), guia turística dedicada a la cultura i història dels russos a Suïssa
La llengua salvada (rus: Спасённый язык, 2001), relat
Montreux-Mesolongi-Astàpovo: a les passes de Byron i Tolstoi (alemany: Montreux-Missolunghi-Astapowo, Auf den Spuren von Byron und Tolstoj, 2002), quadern de viatge
El cabell de Venus (rus: Венерин волос, 2005), novel·la
Premi al Millor Llibre Estranger 2005 (França)) per Les passes de Byron i Tolstoi: du lac Léman à l'Oberland Bernois (aquesta obra va ser escrita originalment en alemany i publicada el 2002 amb el títol de Montreux-Missolunghi-Astapowo, Auf den Spuren von Byron und Tolstoj )
↑Transcripció usual en alemany: Michail Pawlowitsch Schischkin. En transliteració científica: Michail Pavlovič Šiškin, o també en transcripcions alternatives, en funció de la llengua de destinació: Mikhail Shishkin, Mikhail Chichkine, etc.
↑Michail Schischkin «„Seinen Vater kann man nicht verleugnen.“ Die russische Bewältigung der russischen Vergangenheit» (en alemany). Neue Zürcher Zeitung, 259/1999, 06-11-1999, pàg. 53.
