Milà-Sanremo 2010 |
| Tipus | Milà-Sanremo  |
|---|
| Esport | ciclisme de carretera |
|---|
| Part de | Calendari mundial UCI 2010 |
|---|
| Distància de l'esdeveniment | 298 km |
|---|
| Punt de sortida | Milà |
|---|
| Línia d'arribada | Sanremo |
|---|
| Nombre de participants | 200, inici
153, final |
|---|
|
Milram 2010, Omega Pharma-Lotto 2010, Quick Step 2010, Saxo Bank 2010, Caisse d'Épargne 2010, Euskaltel-Euskadi 2010, Lampre-Farnese Vini 2010, Liquigas-Doimo 2010, Astana 2010, Rabobank 2010, Garmin-Transitions 2010, HTC-Columbia 2010, RadioShack 2010, AG2R La Mondiale 2010, FDJ 2010, Sky 2010, Katusha 2010, Colnago-CSF Inox 2010 (en)  , Cervélo TestTeam 2010, ISD-Neri 2010, Acqua & Sapone-D'Angelo & Antenucci 2010, BMC Racing 2010, Bbox Bouygues Télécom 2010, Androni Giocattoli-Serramenti PVC Diquigiovanni 2010 i CarmioOro-NGC 2010 (en) |
|
| Estat | Itàlia |
|---|
| Número d'edició | 101 (2010) |
|---|
|
|
| Primer lloc | Óscar Freire Gómez |
| Segon lloc | Tom Boonen |
| Tercer lloc | Alessandro Petacchi |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
La Milà-Sanremo 2010 fou l'edició número 101 d'aquesta tradicional clàssica ciclista de primavera. La cursa es disputà el dissabte 20 de març de 2010, sent el vencedor final l'espanyol Óscar Freire, per davant del belga Tom Boonen i l'italià Alessandro Petacchi.
L'edició comptà amb un recorregut de 298 km, el mateix que en les dues edicions anteriors.[1]
Equips participants
L'organitzador RCS Sport comunica la llista d'equips convidats el 9 de febrer de 2010, al mateix temps que per la Monte Paschi Strade Bianche i la Tirrena-Adriàtica. 25 equips participaran en la Milà-Sanremo: 17 equips ProTour i 8 equips continentals professionals[2]
- equips ProTour: AG2R La Mondiale, Astana Qazaqstan Team, Caisse d'Epargne, Euskaltel-Euskadi, Garmin-Transitions, La Française des Jeux, Lampre-Farnese Vini, Liquigas-Doimo, Omega Pharma-Lotto, Quick Step, Rabobank ProTeam, Team Sky, Team HTC-Columbia, Team Katusha, Team Milram, Team RadioShack, Team Saxo Bank
- equips continentals: Acqua & Sapone, Androni Giocattoli, BBox Bouygues Telecom, BMC Racing Team, Carmiooro-NGC, Cervélo TestTeam, Colnago-CSF Inox, ISD-Neri
De tots els equips ProTour sols el Footon-Servetto no és convidat.
La cursa
Tres ciclistes s'escapen al km 3: Diego Caccia, Fabrice Piemontesi i Daniele Ratto, els quals arriben a tenir fins a 21' 40" al km 35. Durant l'ascensió al Turchino el gran grup es divideix en dos, un primer grup amb 81 ciclistes i un segon amb 113 per l'intens ritme imposat al capdavant que farà que ràpidament vegin reduïda la diferència els escapats, fins a ser reduïts a manca de 80 km.
Abans de començar l'ascens a Cipressa el gran grup està nerviós, amb tots els favorits ben posicionats, a excepció de Mark Cavendish, vencedor de l'edició passada. Durant l'ascensió set corredors, entre ells Damiano Cunego, fugen del gran grup. En el descens Yoann Ofredo queda sol al capdavant amb 20" respecte al grup dels favorits, format per sols 30 homes.
Ofredo comença a pujar el Poggio, però és agafat a 8 km per a l'arribada per un grup liderat per Stefano Garzelli i en què hi havia cinc grans esprínters: Tom Boonen, Alessandro Petacchi, Daniele Bennati, Thor Hushovd i Óscar Freire. Tot i els intents de Garzelli de deixar-los enrere això no fou possible i coronaren el Poggio agrupats. En el descens ho intenten Vincenzo Nibali i Filippo Pozzato, però són agafats a manca de tan sols 1,3 km. La cursa es decidí a l'esprint sent guanyat clarament per Óscar Freire.[3]
Classificació final
Punts UCI
Referències
Enllaços externs
_pictogram.svg){kind=small}
