Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Modernisme (filosofia)

El modernisme és el terme amb el qual l'Església catòlica va denominar un conjunt de corrents filosòfics i epistemològics que es donen al pas del segle xix[1] al xx que tenen en comú el rebuig de la revelació com font de coneixement científic.

El mot va ser encunyat el 1881 per Charles Périn (1815-1905),[2] un economista llec belga, com a terme sintètic per al conjunt d'intents de reconciliar els catòlics liberals amb les idees de la Revolució Francesa i la democràcia.[3] Els modernistes criticaven els dogmes de l'Església catòlica, que consideraven com meres expressions simbòliques, que no s'han de considerar com a veritats absolutes, però com al·legories que s'han de situar i de comprendre en el seu context històric.[4] Els teòlegs acusats de modernisme cercaven un camí per connectar l'església amb la modernitat i adaptar-se a un món canviant.[5] No es pot lligar el modernisme teològic amb el modernisme artístic, tot i que són moviments simultanis.[6]

El moviment va ser condemnat vigorosament pel Vaticà en el decret Lamentabili sane exitu i en l'encíclica Pascendi Dominici Gregis (1907).[7] El novembre va seguir il motu proprio Praestantia scripturae que incita a purgar les llibreries i que sanciona d'excomunió els modernistes que perseverin.[8]

«Els adeptes del modernisme teològic volien forçar la transformació de l'Església per tal d'adaptar-la als temps moderns, en un agosarat intent de racionalització de la fe cristiana, filtrant els continguts sobrenaturals de la revelació amb la metodologia racional i positivista.»[6] El 1908, Miquel d'Esplugues defineix el modernisme com un conjunt d'errors, heretgies, desvergonyiment, pedanteries, necieses ridículs, una maligne malaltia religiosa, científica i social.[9] El sacerdot i funcionari vaticà, Umberto Benigni, va crear el 1909 la xarxa segreta Sodalitium Pianum per a espionar i denunciar a la Santa Seu persones que propagaven idees modernistes.

Referències

  1. ↑ «Modernisme (filosofia)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Périn, Charles. Le Modernisme dans l'église d'après des lettres Inédites de la Mennais [El modernisme a l'església segons les lletres inedites de La Mennais] (llibre electrònic en línia) (en francès). París - Lió: Librairie Victor Lecoffre, 1881, p. 45. ISBN 0-666-93183-6. OCLC 1356024115. [Enllaç no actiu]
  3. ↑ Arnold, 2007, p. 13.
  4. ↑ «Modernisme». Filoxarxa, Diccionari enciclopèdic de filosofia. [Consulta: el 26 gener 2023].
  5. ↑ Arnold, 2007, p. 10.
  6. ↑ 6,0 6,1 Serra de Manresa, Valentí «El franciscanisme a Catalunya durant la crisi modernista». Revista catalana de teologia, volum 34, 2, 2009, pàg. 523-524.
  7. ↑ Sarto (Pius X), Giuseppe Melchiore. Pascendi Dominici gregis (en francès). Roma: Vaticà, 1907. 
  8. ↑ Sarto (Pius X), Giuseppe Melchiore. «Praestantia Scripturae» (en italià), 18-11-1907. [Consulta: 26 gener 2023].
  9. ↑ d'Esplugues, Miquel «Algo sobre controversia religiosa. El modernismo y las tendencías modernistas [Quelcom sobre controvèrsia religiosa. El modernisme i les tendències modernistes] » (en castellà). Revista de estudios Franciscanos, 1908, pàg. 65-66., citat per: Massot i Muntaner, Josep. Aproximació a la història religiosa de la Catalunya contemporánia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1973, p. 112. ISBN 9788472021686. 

Bibliografia

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Modernisme
Kembali kehalaman sebelumnya