Mormyrus és un gènere de peix elefant africà de la família dels mormírids. El seu rang de distribució es troba tant a l'est africà, com en el nord i nord-est; en els llacs Nasser, Edward, George i Albert, i en els rius Nil, Baro, Aswa, Nil Blanc i Nil Blau, entre altres.
Morfologia
D'acord amb la seva morfologia, es pot agrupar dins del grup de «peixos elefant», junt amb el Campylomormyrus i el Gnathonemus, que posseeixen una extensió particularment prominent en la boca i per això popularment se'ls anomena «peixos de nas d'elefant»; aquesta extensió usualment consisteix en un allargament carnós flexible unit a la mandíbula inferior i que està equipada amb sensors de tacte i probablement de gust.
Estat de conservació
Respecte a l'estat de conservació, es pot indicar que d'acord amb la UICN, la majoria de les espècies d'aquest gènere poden catalogar-se en la categoria de «risc mínim (LC o LR/lc)», excepte en els casos de Mormyrus cyaneus i Mormyrus iriodes, que es troben en la categoria «vulnerable (VU)», i el Mormyrus subundulatus que es troba «en perill» (EN).[3]
Taxonomia
- Mormyrus bernhardi (Pellegrin, 1926)
- Mormyrus caballus (Boulenger, 1898)
- Mormyrus casalis (Vinciguerra, 1922)
- Mormyrus caschive (Linnaeus, 1758)
- Mormyrus cyaneus (T.R. Roberts & D.J. Stewart, 1976)
- Mormyrus felixi (Pellegrin, 1939)
- Mormyrus goheeni (Fowler, 1919)
- Mormyrus hasselquistii (Valenciennes, 1847)
- Mormyrus hildebrandti (W.K.H. Peters, 1882)
- Mormyrus iriodes (T.R. Roberts & D.J. Stewart, 1976)
- Mormyrus kannume (Forsskål, 1775)
- Mormyrus lacerda (Castelnau, 1861)
- Mormyrus longirostris (W. K. H. Peters, 1852)
- Mormyrus macrocephalus (Worthington, 1929)
- Mormyrus macrophthalmus (Günther, 1866)
- Mormyrus niloticus (Bloch & J.G. Schneider, 1801)
- Mormyrus ovis (Boulenger, 1898)
- Mormyrus rume (Valenciennes, 1847)
- Mormyrus subundulatus (T.R. Roberts, 1989)
- Mormyrus tapirus (Pappenheim, 1905)
- Mormyrus tenuirostris (W.K.H. Peters, 1882)
- Mormyrus thomasi (Pellegrin, 1938)
Filogènia
Mitologia
Segons la tradició egípcia, el peix oxirrinc (del grec Οξύρυγχος, peix de nas punxegut), que és identificat com un mormyrus, estava relacionat amb la ciutat Oxirrinc.
A el Faium era considerat un animal sagrat. Es creia que havia sorgit de les ferides d'Osiris. Segons la teologia heliopolitana de l'antic Egipte, va ser un peix oxirrinc qui es va menjar el fal·lus d'Osiris, després de ser desmembrat pel seu germà Seth. Plutarc esmenta també que va ser devorat per un oxirrinc.
Aquest peix se l'identifica amb la deessa Tueris en la mitologia egípcia.
Referències
Bibliografia
- Padró, Josep. Set, Tueris y Osiris. Notas sobre la historia del nomo oxirrinquita (pdf) (en castellà).
- Stiassny, Melanie L. J.; Teugels, Guy G.; Hopkins, Carl. Poissons d'eaux douces et saumâtres de basse Guinée, ouest de l'Afrique centrale (en francès). 1-42. IRD Editions, 2008, p. 799. ISBN 978-27-0991-620-2.
- Suyehiro, Y. A study on the digestive system and feeding habits of fish (en anglès). 1. Japanese Journal of Zoology, 1942, p. 1-305.
Enllaços externs
Bases de dades taxonòmiques | |
---|