Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn al-Hàssan ibn Alí al-Qàïm al-Hujja al-Mahdí (àrab: أبو القاسم محمد بن الحسن بن علي القائم الحجة المهدي, Abū l-Qāsim Muḥammad b. al-Ḥasan b. ʿAlī al-Qāʾim al-Ḥujja al-Mahdī), o simplement Muhàmmad al-Mahdí, fou el suposat dotzè i darrer imam xiïtaimamita (874-940).
A la mort d'al-Hàssan al-Askarí el 874 la successió fou discutida. Entre onze i vint faccions tenien opinions diferents. Una part d'aquestes consideraven que ja no hi havia més imamat i no s'havia de designar cap successor. Un altre grup considerava que la legitimat s'havia trencat després del desè imam que havia designat successor el fill Muhàmmad i no al-Hàssan al-Askarí. Un tercer grup deia que el mateix al-Askarí era el mahdí i el qàïm. Un quart grup considerava que l'havia de succeir el seu germà petit Jàfar. I finalment un altre grup considerava que l'onzè imam havia deixat un fill pòstum com a successor (que hauria nascut entre 869 i 875). Aquesta darrera fou la posició oficial adoptada. La mare d'aquest fill és anomenada a les fonts antigues Saykal, Sakil, Sawsan, Rayhana o fins i tot Màlika bint Yaixxu, una neta de l'emperador de l'Imperi Romà d'Orient. El naixement del fill hauria estat amagat per evitar les persecucions abbàssides i per la mateixa raó fou amagat l'infant a la mort del seu pare.
Un primer període d'ocultació (ghayba) en el qual l'imam va complir les tasques per mitjà de quatre representants successius, va anar seguit, a la mort del darrer representant (maig de 941), per un període de gran ocultació que havia de durar fins al final dels temps amb la seva reaparició com a mahdí. El seu nom estava prohibit i per això fou conegut pel títol d'al-Hujja, o Sàhib al-Amr (‘Senyor del Poder (diví)’) o Sàhib az-Zaman (‘Senyor del Temps’) o també al-Mahdí, però la tradició diu que el seu nom verdader era Abu-l-Qàssim Muhàmmad conegut com al-Qàïm, ‘el qui s'aixeca’. Alguns estudiosos apunten el fet que aquest fill no va existir mai i que per tant els dotze imams només foren onze, seguint una pràctica recurrent d'una suposada ocultació ja emprada abans; ara bé, aquesta possibilitat no és acceptada pels xiïtes imamites que creuen fermament en la seva existència.
Bibliografia
al-Qarashi, Baqir Sharif. The Life of Imam Al-Mahdi, translated by Syed Athar Husain S.H. Rizvi. Ansariyan Publications, 2006. ISBN 9644388062.
al-Sadr, Muhammad Baqir. Awaited Saviour. Imam Al Khoei Islamic, 1983. ISBN 0686903986.
Amini, Ibrahim. Al-Imam Al-Mahdi: The Just Leader of Humanity, translated by Abdulaziz Abdulhussein Sachedina. Islamic Education and Information Center, 1996. ISBN 0968071708.
Corbin, Henry. History of Islamic Philosophy, translated by Liadain Sherrard and Philip Sherrard. Kegan Paul International in association with Islamic Publications for The Institute of Ismaili Studies, 1993. ISBN 0710304161.
Hussain, Jassim M. Occultation of the Twelfth Imam: A Historical Background. Routledge, 1986. ISBN 0710301588.
Nasr, Seyyed Hossein; Hamid Dabashi. Expectation of the Millennium: Shiʻism in History. SUNY Press, 1989. ISBN 088706843X.
Sachedina, Abdulaziz Abdulhussein. Islamic Messianism: The Idea of Mahdī in Twelver Shīʻism. Suny press, 1981. ISBN 0873954424.
Tabatabae, Sayyid Mohammad Hosayn; Seyyed Hossein Nasr (traductor). Shi'ite Islam. Suny press, 1979. ISBN 0-87395-272-3.
