Nascuda comtessa, la seva vida fou bastant atzarosa. El 1729 es va casar amb el príncep Ivan Dolgorúkov, amic íntim del tsarPere II. Però amb la mort del tsar i l'arribada al tron de l'Imperi Rus d'Anna Ivànovna de Rússia, el matrimoni va ser deportat a Beriózovo, Sibèria. Després d'una denúncia i acusació de traïció, el seu marit va ser executat a Nóvgorod el 1739. A ella se li va permetre tornar a Moscou amb els dos fills del seu matrimoni.
Més tard va decidir traslladar-se a Kíev, per ingressar al convent de l'Ascensió Flórovski el 1758. Des del seu retir va redactar les seves memòries, i es convertí en la primera dona russa a publicar una autobiografia. La seva atzarosa vida i la fluïdesa del seu estil van fer del llibre un èxit, amb la qual cosa es va convertir també en una figura popular en la seva època.
Referències
↑D.S. Mirsky. A history of Russian literature from its beginnings to 1900. Northwestern University Press, 1999. Page 60.
Bibliografia
Segura Graíño, Cristina. Diccionario de mujeres en la historia. Madrid: Espasa Calpe, 1998. ISBN 84-239-8631-4.
