Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Nicolás de Jesús López Rodríguez

Plantilla:Infotaula personaNicolás de Jesús López Rodríguez
Primat d'Amèrica

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Nom originalNicolás Hildebrando Borgia López Rodríguez
Biografia
Naixement31 octubre 1936 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
La Vega (República Dominicana) Modifica el valor a Wikidata
  Arquebisbe metropolità de Santo Domingo
En el càrrec des de 15 de novembre de 1981
Dades personals
NacionalitatRepública Dominicana República Dominicana
ReligióCatolicisme
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana
Activitat
Ocupacióbisbe catòlic (1978–), sacerdot catòlic (1961–) Modifica el valor a Wikidata
Consagració25 de febrer de 1978
per Octavio Antonio Beras Rojas
Proclamació cardenalícia28 de juny de 1991
per Joan Pau II
Cardenal prevere de San Pio X alla Balduina
Participà en
març 2013Conclave de 2013
abril 2005Conclave de 2005 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Fortes in fide

Lloc webFitxa a catholic-hierarchy.org

X: CardenalLopez Modifica el valor a Wikidata
Cardinal López durant la missa de Pasqua del 2013.

Nicolás de Jesús López Rodríguez (nascut el 31 d'octubre de 1936 a Barranca) és un cardenal dominicà de l'Església Catòlica que actualment serveix com a arquebisbe de Santo Domingo i presideix l'Església Catòlica Dominicana com a President de la seva Conferència Episcopal. És el segon dominicà en haver estat creat cardenal (el primer va ser Octavio Antonio Beras Rojas).

Biografia

Fill de Perfecto Ramón López Salcedo y de Delia Ramona Rodríguez, va néixer a Barranca, a la província de La Vega. Inicià els seus estudis de filosofia i teologia al Seminari Pontifici Sant Tomàs d'Aquino de Santo Domingo; també estudià al Centre Internacional per a la Formació Sociològica del Clergat a Roma, a la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs de Roma, on es doctorà en ciències socials, i a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.

Orde sacerdotal

Ordenat prevere el 18 de març de 1961 per Francisco Panal Ramírez OFM, bisbe de La Vega. Serví com a vicari cooperador de la catedral de La Vega entre 1961-63. Continuà els seus estudis a Roma entre 1964 i 1966; i allà va obtenir la seva diplomatura de sociologia pastoral al Centre Internacional per a la Formació Sociològica del Clergar (CISIC) i la llicenciatura en ciències socials a la Universitat Pontifícia de Sant Tomàs d'Aquino in Urbe (Angelicum).[1]

En concloure els seus estudis a Roma, tornà a La Vega, on treballà pastoralment entre 1966-68. Continuà els seus estudis a Roma entre 1968 i 1969. A la diòcesi de La Vega, entre 1968 i 1978, va ser assessor per a la pastoral diocesana per a la família i la joventut, assessor eclesiàstic del Moviment Familiar Cristià, del Moviment dels Cursets de Cristiandat, vicari diocesà per a la pastoral i pro-vicari general (1970–1976) i, finalment, vicari general (1976–1978).

A més del seu Castellà nadiu, parla italià, anglès, alemany, portuguès i llatí.

Episcopat

Va ser elegit i nomenat bisbe de San Francisco de Macorís pel Papa Pau VI el 16 de gener de 1978, va ser consagrat el 25 de febrer de 1978 pel cardenal Octavio Antonio Beras Rojas, arquebisbe metropolità de Santo Domingo, assistit per Juan Antonio Flores Santana, bisbe de La Vega, i per Jesús María De Jesús Moya, bisbe auxiliar de Santiago de los Caballeros. Va ser rector de la Universitat de San Francisco de Macorís entre 1979 i 1984. Promogut a la Seu Metropolitana i Primada d'Amèrica el 15 de novembre de 1981. Assistí a la VI Assemblea Ordinària del Sínode de Bisbes, celebrada a la ciutat del Vaticà del 29 de setembre al 28 d'octubre de 1983 i a la II Assemblea Extraordinària del Sínode de Bisbes del 24 de novembre al 8 de desembre de 1985. Va ser elegit president de la Conferència Episcopal Dominicana al juliol de 1984 i serví com a President del Consell Episcopal Llatinoamericà (CELAM) entre el 25 d'abril de 1991 i el 1994.

Cardenalat

Creat cardenal el 28 de juny de 1991, rebé la birreta vermella i el títol de cardenal prevere de S. Pio X alla Balduina al consistori celebrat a Sant Pere del Vaticà el 28 de juny de 1991. Assistí a la I Assemblea Especial per a Europa del Sínode de Bisbes, a la Ciutat del Vaticà, del 28 de novembre al 14 de desembre de 1991; a la IV Conferència General de l'Episcopal Llatinoamericà, a Santo Domingo, del 12 al 28 d'octubre de 1992, on va ser un dels tres presidents delegats. Llegat pontifici al XLV Congrés Eucarístic Internacional celebrat a Sevilla, del 7 al 13 de juny de 1993.

Té el títol de Primat d'Amèrica perquè l'arxidiòcesi de Santo Domingo va ser la primera seu erigida al Nou Món.[2]

Participà com a cardenal elector als conclaves de 2005 i 2013.

A la Cúria Pontifícia pertany a les Congregacions per al Clergat i per als Instituts de Vida Consagrada i Societats de Vida Apostòlica, al Consell Pontifici per a les Comunicacions Socials i a la Comissió Pontifícia per a l'Amèrica Llatina (CAL).

Opinions

López Rodríguez organitzà una trobada de bisbes llatinoamericans celebrada a Santo Domingo el 1992, que va ser vista considerada d'opinions molt tradicionals i descrita com a "temporalista i piramidal" pel veterà observador vaticà Giancarlo Zizola. Tenia inclinacions integristes, insistint en que el parlament dominicà aprovés una llei instituint que la festa de l'Anunciació, el 25 de març, fos una festa nacional.[3]

La controvèrsia del nomenament de l'ambaixador estatunidenc gai

El 27 de juny de 2013, mentre que estava sent entrevistat després de la benedicció d'una oficina del govern durant la seva reobertura, un periodista li preguntà sobre el nomenament de Barack Obama de James "Wally" Brewster, Jr., un homosexual declarat, com a ambaixador dels Estats Units a la República Dominicana. López Rodríguez expressà la seva oposició al nomenament d'un ambaixador homosexual, afirmant que això promouria l'aprovació del matrimoni homosexual a la República Dominicana. Moments després un altre periodista li preguntà per l'impàs diplomàtic i comercial entre Haití i la República Dominicana a causa de la grip aviar a la República Dominicana, vetant-se la importació d'ous i d'aviram. El cardenal López Rodríguez va riure i afirmà «Després de parlar sobre "maricons" i lesbianes, ara parlarem de pollastres.»[4][5][6][7] A la República Dominicana els homosexuals són habitualment referits desprectivament com a "ocells".[8]

Honors

Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica (Espanya)

Referències

  1. [enllaç sense format] http://rsta.pucmm.edu.do/biblioteca/cardenal/primer.htm Arxivat 2013-09-25 a Wayback Machine. Accessed 14, 2013
  2. «A hundred years of the ecclesiastical Province: a feast with our eyes on the country’s situation». News.va (Official Vatican Network) [Managua], 04-12-2013 [Consulta: 12 setembre 2014]. «The Special Envoy of Pope Francis, Cardinal Nicolas de Jesus Lopez Rodriguez, Archbishop of Santo Domingo, presided at the Mass concelebrated by the Bishops from Central America and priests from Nicaragua. (...) The Archbishop of Managua, His Exc. Mgr. Leopoldo Brenes, said: "It is a blessing to have in our celebration the Cardinal Primate of America, because it was in Santo Domingo that the work of evangelization in Latin America began.» Arxivat 12 de setembre 2014 a Wayback Machine.
  3. Who Will Be the Next Pope?
  4. Polanco, Wendy «Video: El Cardenal López Rodríguez le entra a los americanos y a los haitianos al mismo tiempo» (en spanish). Hola Políticia, 27-06-2013 [Consulta: 4 juliol 2013].
  5. José Tomás Paulino «El púdico grito de las sotanas» (en spanish). El Acento [Santo Domingo], 01-07-2013 [Consulta: 4 juliol 2013].
  6. El Caribe «Cardenal López Rodríguez también rechaza la designación de embajador gay para RD» (en spanish). La Razón. El Caribe [Santo Domingo], 27-06-2013 [Consulta: 4 juliol 2013].[Enllaç no actiu]
  7. Zapata, Rosanny «Cardenal rechaza presencia embajador Gay y truena contra gobierno Haitiano» (en spanish). Noticias Telemicro [Santo Domingo], 27-06-2013 [Consulta: 4 juliol 2013]. Arxivat 6 de juliol 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-07-06. [Consulta: 10 novembre 2015].
  8. Pérez, Sara «Los maricones del cardenal López Rodríguez» (en spanish). El Acento [Santo Domingo], 03-07-2013 [Consulta: 4 juliol 2013]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-09-21. [Consulta: 10 novembre 2015].


Precedit per:
-

Bisbe de San Francisco de Macorís

16 de gener de 1978 - 15 de novembre de 1981
Succeït per:
Jesús María de Jesús Moya
Precedit per:
Octavio Antonio Beras Rojas

Arquebisbe metropolità de Santo Domingo

des del 15 de novembre de 1981
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Octavio Antonio Beras Rojas

Primat de la República Dominicana

des del 15 de novembre de 1981
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Octavio Antonio Beras Rojas

Primat de les Amèriques

des del 15 de novembre de 1981
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Octavio Antonio Beras Rojas

Vicari castrense de la República Dominicana

4 d'abril de 1982 - 21 de juliol de 1986
Succeït per:
-
Precedit per:
Hugo Eduardo Polanco Brito
Ramón Benito de la Rosa y Carpio

President de la Conferència de l'Episcopat Dominicà

1984 - 2002
2009 - 4 de juliol de 2014
Succeït per:
Ramón Benito de la Rosa y Carpio
Gregorio Nicanor Peña Rodríguez
Precedit per:
-

Ordinari militar per la República Dominicana

des del 21 de juliol de 1986
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Felipe Santiago Benítez Avalos

Vicepresident primer del Concili Episcopal Llatinoamericà

1987 - 1991
Succeït per:
Juan Jesús Posadas Ocampo
Precedit per:
John Francis Dearden

Cardenal prevere de San Pio X alla Balduina

des del 28 de juny de 1991
Succeït per:
al càrrec
Precedit per:
Darío Castrillón Hoyos

President del Consell Episcopal Llatinoamericà

1991 - 1995
Succeït per:
Óscar Rodríguez Maradiaga, S.D.B.


Kembali kehalaman sebelumnya