Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

Nomina sacra

IHS o JHS Cristograma del cristianisme occidental

Nòmina sacra, és una locució llatina, plural de nomen sacrum que significa «noms sagrats». Aquest terme designa abreviatures de l'escriptura dels noms de Déu o dels títols d'ús comú a les sagrades escriptures en grec antic. Noms sagrats poden ser Déu, Senyor, Jesucrist, Fill, Esperit, David, Pare, el Salvador...[1]

A partir del segle ii, els nomina sacra en les inscripcions cristianes de vegades s'escurcen, donant lloc a seqüències de lletres gregues com IH (iota-eta), IC (iota-sigma), o IHC (iota-eta-sigma) de Jesús (en grec Iesous), i XC (chi-sigma), XP (chi-ro) i XPC (Chi-Rho-sigma) de Crist (Christos grec). Aquí «C» representa la forma «semilunar» del sigma grega. Sigma també podria ser transcrit a l'alfabet llatí pel so, donant IHS i XPS[2]

Aquesta tradició també s'observa en els manuscrits de l'Antic Núbia i l'Alfabet ciríl·lic.

Llista dels Nomina Sacra grecs

Nom Paraula grega Nominatiu (subjecte) Genitiu (possessiu)
Déu Θεός ΘΣ ΘΥ
Senyor Κύριος ΚΣ ΚΥ
Jesús Ἰησοῦς ΙΣ ΙΥ
Crist Χριστὸς ΧΣ ΧΥ
Fill Υἱός ΥΣ ΥΥ
Esperit/Fantasma Πνεῦμα ΠΝΑ ΠΝΣ
David Δαυὶδ ΔΑΔ
Creu/Estaque Σταυρός ΣΤΣ ΣΤΥ
Mare Μήτηρ ΜΗΡ ΜΗΣ
Pare Πατήρ ΠΗΡ ΠΡΣ
Israel Ἰσραὴλ ΙΗΛ
Salvador Σωτὴρ ΣΗΡ ΣΡΣ
Home Ἄνθρωπος ΑΝΟΣ ΑΝΟΥ
Jerusalem Ἱερουσαλήμ ΙΛΗΜ
Cel/Cels Οὐρανὸς ΟΥΝΟΣ ΟΥΝΟΥ

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nomina sacra
  1. ↑ Fuster, Joan. Les Constitucions del convent de Sant Josep de València (segle xvi). volum 11 de Fonts Històriques Valencianes. València: Universitat de València, 2002, p. 34. ISBN 9788437054322. 
  2. ↑ Trobisch David,Text of the Earliest New Testament Greek Manuscripts, NTOA 31 (Goettingen 1996), 16-31
Kembali kehalaman sebelumnya