Va guanyar tres títols de Grand Slam en la modalitat individual, dos a Wimbledon i un més a Austràlia. En la modalitat de dobles masculins també va guanyar quatre títols de Grand Slam: Wimbledon, Austràlia i els Estats Units. Va formar part de l'equip australià de Copa Davis i va guanyar el títol en sis edicions.
Després de la seva retirada va esdevenir el primer president de la federació australiana de tennis l'any 1926, i es va mantenir al càrrec fins la seva jubilació el 1955.[1]
Biografia
Fill de William i Catherine Brookes. El seu pare va emigrar d'Anglaterra l'any 1952 per fer fortuna en la mineria d'or a Bendigo.[2] Els seus germans grans, Herbert i Harold, van esdevenir destacats empresaris. Va estudiar a l'escola privada Melbourne Grammar School, i va començar a practicar cricket, futbol australià i tennis. Malgrat destacar en diversos esports, tenia predilecció pel tennis, al qual podia jugar regularment en la pista que tenia la seva família en la seva mansió.[2] Després de graduar-se va treballar en l'empresa del seu pare Australian Paper Mills.
L'any 1907 va esdevenir el primer tennista no britànic i esquerrà en guanyar el torneig de Wimbledon en categoria individual. A causa de la malaltia del seu pare, Brookes no va poder defensar el seu títol l'any següent.[3] Amb la mort del seu pare l'any 1910, va prioritzar mantenir-se al càrrec de l'empresa del seu pare, Australian Paper Mills, i va aparcar la seva carrera tennística. No va tornar a disputar el torneig de Wimbledon fins el 1914, quan va tornar a emportar-se els títols individual i de dobles masculins. Durant aquests anys d'absència només va disputar una edició l'Australian Championships l'any 1911 i es va centrar només en la Copa Davis amb l'equip australàsic per guanyar el títol en diverses ocasions junt a Anthony Wilding.
El trofeu entregat al guanyador individual de l'Open d'Austràlia s'anomena Norman Brookes Challenge Cup en el seu honor.
