Pel que fa al seu coneixement de les llengües, Parés domina cinc llengües: l'anglès, el francès, l'italià (aquests dos en un nivell mitjà), el castellà i el català. I tradueix, professionalment, des de les quatre primeres cap a la cinquena i en algun cas també cap al castellà.[1]
Parés porta en el seu llarg historial professional, amb vint-i-dos anys d'experiència, prop de tres-centes cinquanta traduccions, entre les quals destaquen obres d'Oliver Sacks com Musicofilia, Migranya, i més, Robert Fisk (La gran guerra per la civilització), Donna Leon, Mort Entre línies, La temptació del perdó, i més, Dolores Redondo, Et donaré tot això i la trilogia del Baztán, María Dueñas, Les filles del capità,A. J. Finn, La dona de la finestra, o Jo Frost (Ja ets mare!) al català. En castellà té, per exemple, Guía fin de semana El Cairo/Nilo per a National Geographic Society (2011). La primera de les seves traduccions fou Estúpids Homes Blancs, del documentalista nord-americà Michael Moore. La darrera, Reflexions sobre cinema, de Quentin Tarantino.[1] Entre les seves traduccions ha destacat, per circumstàncies anecdòtiques, quan en una entrevista l'autor no va saber respondre sobre qui era la seva traductora,[4] la de Santi Vila, D'herois i Traïdors, una mena crònica en primera persona al voltant dels fets d'octubre.[5]
A banda de traductora, Parés és també autora de tres obres de ficció: Sonatines de carnestoltes (2010), La petita història d'en Nil (2014) i Records de xocolata (2015), totes elles guions per a històries narrades i representades amb peces per a piano de diversos autors.[1]
